divendres, 23 de juny de 2017

... I VINDRÀ EL SOL... aquarel·la


...i vindrà el sol a esbargir la pluja
i els pètals rosa, mocadorets com papallones
hauran eixugat les gotes de plor dels núvols...
i tot riurà l'esclat de la natura...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-6-17

dimecres, 21 de juny de 2017

LES ARRELS... aquarel·la


No t’espanti que bufi el vent,
que rompi rames de l’arbriu,
que faci destrossa...
Al final sempre queden les arrels
per al nou brot.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 21-6-17.

dimarts, 20 de juny de 2017

dimarts, 13 de juny de 2017

HE OBERT FINESTRAL... aquarel·la



He obert finestral i el sol el besava
com una amistat renovada cada dia
He mirat al carrer, el temps caminava,
poc a poc enlluint la sodra protegida
per l’heura abraçada fins el barandat
El sospir del sol en clepsidra es tornava
i el ruc s’atansava al treball diari .
Anava consirós a la feina la bestia,
sabia d’antuvi el seu treball a fer
i sense ganes i a pas feixuc maleïa
la sènia vella on ell feia rodones
xafant el seu pixum i femta com tou panal.
Per què cada dia sorgia el sol?
Voldria tornar-se heura i aferrar-se
quiet a la rècula de catúfols, bes etern,
que com heura creixia des del fons del pou.
Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats
per que no és maregés de tant ballar el vals
i ni el sol que manava del seu treball
no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.
Es sentia molt desgraciat en seva feina,
sempre igual ...El ramal el privava d’independència.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.

diumenge, 11 de juny de 2017

INQUIETUD... aquarel·la



Inquietud, dubte, desgràcia ?

En l’intern de l’autoritat 
hi resa el misteri magnificat
que volem desentranyar
amb el miracle substantiu.
Per això ens fustiga 
i fins obeïm
per que s’obri el misteri
que no volem ensulsir.
Esperem sempre el miracle
on se’ns retorni el que
l’autoritat s’ha fet seu...
Qui no diu que ha usurpat ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-11-6-14.

dissabte, 10 de juny de 2017

SILENCIS... aquarel·la


foto de Antonio Fortuño Sas.
SILENCIS.
Poden haver-hi silencis
que segresten la parla
i en la quietud vencin
fent estralls de la veu
que no té vent per manifestar-se.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.

divendres, 9 de juny de 2017

INSTANT... aquarel·la



INSTANT.
Refregant els instants
netejo les relliscades,,,
El camínal sense vorals
era perillós
i les pauses es succeïen
en l’andar.
Callada la veu
intentava atenció
i l’instant net
avançava a l’encontre
d’altre moment.
Sonava l’hora
en el vell campanar
que no es cansava
de comptar temps.
Escrupolós
seguia apuntant el cel.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16

dijous, 8 de juny de 2017

QUI NO RECONEIX... ?... aquarel·la



QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!
DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14

dimecres, 7 de juny de 2017

ARC DE SANT MARTÍ... aquarel·la



ARC DE SANT MARTÍ.
Admirava l’arc de colorius a l’horitzó...
Ja no podia fer més el pinzell en son trajecte.
Embadalit quedava el so davant l’imatge.
Tarda preciosa esdevenia coberta de mots.
Oh, el faria seu, li pertanyeria l’embruix...
Mira al terra i compren la pintura que brolla
com estel que fa la corba i desprès retorna
afogant-se i penetrant com roda en el crestall
per on camina al so quiet de l’aire emmudit. 
Fins les canyes i tamarits callaren aquell dia...!! 
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 5-6-16.

dimarts, 6 de juny de 2017

QUEDÀ CEC... aquarel·la



Sols mirava al terra i quedà cec,
el polsim arenós li omplí retines...
Sols pensava en andar pel fang seu
sense mirar a vora les misèries d’altres
i amb seu esperit i cos apaivagar-les.
Cec es sumí en el desconsol negant-se
obrir l’ànima i mirar el pas adolorit
dels que pel mateix camí circulaven.
No tenia ni companys ni crosses amigues,
ja d’antuvi les apartà lluny: - Fora nosa !! 
I es convertí en cec perenne. Aferrat
a enveges i supèrbia, a odis i inquisicions.
Sord a tot vent. Callat a la queixa d’altres...
Sol..!! Hauria de morir en el propi insult,
bumerang que li retria homenatge.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 6-6-14