dimecres, 6 de setembre de 2017

CASTELL DE FOCS....foto de I.PILAR VALERO HERRERA



CASTELL DE FOCS...
( Inspirat en la foto de I. Pilar Valero Herrera, immortalitzant el moment final en la festa major de Vilafranca del Penedés. Sobre tot dedicat a la meva amiga... anton )

La festa major arriba al fi
i l’últim esclafit de trompetes i trombons
i el desmai de clarinets i violins  i violes
sembren el gran finestral negre de la nit
en un esclat de foc d’acolorits flams.
De la negror extensa, ara, el finestral és llum
i sondroll com compassos de melodiós ball.
Creix l’arbre de les clarors amb espetucs
que alluenten les mirades que dormien la nit...
Es difonen enlaire les flors brunzint esperit nou
i esclaten i pugen al paroxisme
i baixen  esmorteïdes, mentre altres s’inflamen
en una lluita encriptada abans
que  romp portes i s’esberla successivament
i omple la foscor de coloraines que lluiten
per ser vivents regnes en seu efímer traspàs...
La llum viu repetidament en repents esglais
i s’obre l’ocellada com flors fins l’intern de calcers.
com mans ensenyant seus dits esclarits
espetegant soroll i llum en miracle expansiu,
com si un gramull d’ocells encès llencés llàgrimes de goig.
Com rusc obert al cel l’abellam desplegués eixam al vent
amb la coreografia immensa retinguda, abans, dins l’arna.
Lluernes fan d’estels embriagant plàcidament l’espai...
Quanta meravella es manifesta fins el llampec i tro final.
..............................................
Quanta delícia, la festa major!!
Podria tenir millor final
quan la llum reverbera,
quan la veu és agut so
com tamborinada de tempesta
que plou claror d’immensitat,
quan el mirar és abraçada i bes final ?
DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 30-8 // 4-9-17

dimecres, 30 d’agost de 2017

VISC DEL PASSAT... aquarel·la


Visc del passat en l’arbriu boscós,
un sens fi d’històries bellugadisses
que no han parat d’entrar en el quiet viure...
La calma les inflama i es presenten,ara,
com vells escrits que viuen de nou la llum.
Vaig picotejant i mesclant l’escaiola
que en la gàbia del ocell espera inquieta.
Quants instants volen ser-hi esperant
que el llevat que porten febregi la pasta
i faci inflar la matèria que un dia va ser.
En la pastera hi poden viure infinitud
de records que un dia voldran retornar
a que els amanyagui en un nou viure?

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 29-8-17 

dimarts, 29 d’agost de 2017

HI HA SILENCIS... / PODER LLEGIR... aquarel·la


Hi ha silencis
que no voldríem haver perdut....
Aquells dels que han deixat de parlar
i que no els pots rescatar,
Tant que eren vida i respir..
Eren ocells que han pres vol
i sols els contemples,
ara, en la llunyania en l’espai del temps,
com inquietud freda
que va deixar de caminar
Silencis com la quietud,
com esperar l’aire que no bufa.
com la porta tancada
de casa en abandó
on ja mat sona el baldilló
inquirint presència...
i s’han fet silenci...
Tots ens tornarem silenci
esperant la nova parla...!!!
 DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17
..............
Em sento joiós de poder llegir, pensar,
Tenir la inquietud del vers no dit,
de la trama ordida que no hem confessat...
Entendre el gest que el ventijol ens porta
per que analitzem confluències, similituds
i callar...
També,de vegades fa falta silenciar-nos,
submergir-nos dins les paraules de l'altre...
i expressar i dir-li el que jo comprenc...
No sempre estem amatents
al que ens inquireix...
Cal parlar...SENSE POR.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17

diumenge, 30 de juliol de 2017

LA CLEPSA EIXORCA... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
La clepsa eixorca, estèril de pensa
és com nit fosca irreductible
davant riu procel•lós,
atzucac o paret ben blindada,
camí on rossola el peu...,
La clepsa, repeteixo,pot ser com nit
de foscúria de tenebra on la idea
no neix, no esclata en l’intel•lecte,
però com un brull de llum pot entre núvols
sorgir l’instant clar, obert,
i esgarrifar la força que li dóna la llum. 
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.

dijous, 27 de juliol de 2017

dimecres, 5 de juliol de 2017

CAMINARIA FINS TARD... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
Antonio Fortuño Sas


Caminaria fins el tard ja fosc
a punt de mirar la lluna ben clara.

L’arbriu ensenyava ses urpes
nues de fullam arreplegant ganivets a l’aire 
que al claror de la lluna feien de reixat
com filferros lliures i relligant-se...
Quina guerra !!Es podien trobar soldats armats
a punt de lluita contra impensats animalons...
Allí, però tenien seu castell de merlets atesos
per formigues que corrien pel brancall, 
escarabats que posaven punts negres,
abelles i vespes guardant seus llocs
com guerrers fets a disbauxa d’espasa i llança.
Ben guardat tot l’entramat fins l’aire
demanava permís de pas en indret tant ben guardat.
En qualsevol lloc impensat podia trobar-s’hi
el guarda fidel que esgarriaria qualsevol atac. 
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 4-7-16

TELA D'ARANYA... boli ràpit

foto de Antonio Fortuño Sas.
4-7-13.- TELA D'ARANYA.... boli ràpit
Quan me’n vagi, sabré recpnèixer que he estat content vivint cos a cos amb tants de perills : el dubte, la por, la tristesa, la ignomínia, el malentès, la soledat, l’angoixa, la ignorància, la culpa, els enigmes religiosos, la irresponsabilitat, el desencís, les penes,…etc.
I ens donem compte que estan damunt nostre rossegant i que ens malmeten la tranquil•la felicitat que voldriem… La clepsidra va fent el seu 
pas… Existim…I viure els nostres anhels, il•lusions, somnis, … Quan ¿.- Anton.

diumenge, 2 de juliol de 2017

NELSON MANDELA... dibuix a llapis

qui fora... qui és... qui serà... D'exemples... triem i seguim... també nosaltres.... anton.
Antonio Fortuño Sas
2-7-13
INCONGRUÈNCIES.-NELSON MANDELA.- De presó a president del Estat. De terrorista proclamat per alguns a Premi Nobel de la Pau 93. Mai desapareixerà aquesta persona. Fluctua sa valentia en nosaltres. Diapasó de l’honor. Harmonia de congruència humana. Immarcescible en la seva idea del BE per a tots. Símbol de la veritat. Feliç, TU, MADIBA, que fores noble sempre. Penó salvaguarda d’injustícies... ajuda’ns a ser valents en l’adversitat i no caure en el desencís... No moriràs mai, rei de la lluita justa. Anton.- (Tapuixet a llapis)