dilluns, 26 de març de 2012

RELATS CONJUNTS,. NEGRE I BLANC... boli ràpit


D'un coment a A ENCESA DE LLUM , m'han esperonat a que ho envii a RELATS CONJUNTS. Hi he posat una segona part.
A la caragolera, 
ball d'estiu al aire lliure,
 era plenet com un ou.
L'orquestina brillava
 amb ses tocades de jaz. 
Ara farien mitja hora
 i tots a beure del pitxell
 amb la copeta d'anis davant.
 Aigua fresca necessitaven
 les parelles en el descans.
La menuda de cues llargues
 i altres havien entrat embogits
en la pista de ball.. corrent, ballant
. Ella estrenava sabates
 de la germana gran...
 Xarol negre en els peus
 el vestit blanc, blanc.
 Les sabates rellisquen 
no s'ho pensava pas...
 i les calçones van per terra
 blanquetes... blanquetes eren
 ara negres han quedat
 i el vestit que lluia
 tot, tot, rebregat
 La joia que tenia
 era traida davant
 de tantes mirades 
que ella es posa a plorar
i  en un arranc de malìcia
 - Aniré a peu descalç...!!
I aquells xarolets negres
 reboten en el tambor gran
 I en la caragolera altiva 
ressona aquell bam..., bam...
 I aquella caixa redona
 toca sola, toca sola 
baam..., baam... !!!
                                                                         ................Anton. . 23 març, 2012
SEGONA PART
Elmusic negre ha collit xaroletes
i a la pista ha baixat...
La menuda blanca com lliri
s'empolistra cabell, vestit i calcetes
amb punys als ulls feta plany.
-No vols les sabates negres ...?
Podies xafar el tambor gran...
Tu ets tant blanca,,, Jo soc negre
sabates, cara i mans
Vols que llenci el meu color... ?
Toca, no és brut, és neta carn...
Posat les sabatones, no et volen mal.
Te'n ensenyo...Ballarem el claqué 
i serem els amos del ball.
Repica amb les sabatones
poc a poc, sempre a compàs
Fan musica les xaroletes...
Ara ja rius... Què bonic !!1
Saps una cosa,
Ara son amics negre i blanc.
La menuda de cues llargues
repica  sabatones i el vestit vola
i es regiren les mans
i s'abraça a la pell negra
que el music porta a les mans.






5 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Con tus relatos me desplazo a cualquier isla del mar Caribe.
Bonitas letras.
Un abrazo

Pilar ha dit...

Bé! M'ha encantat!!! Totalment diferent i original.

Assumpta ha dit...

Què ben trobat!! :-))

Tal com diu la PILAR, és molt, molt original! Potser el que més de tots els que he llegit!! ;-))

rebaixes ha dit...

Això de negres i blancs... hi ha tant ha escriure. El brut i el net... El pobre i el ric... El transigent i l'inransigent... per què mirem de reüll el negre i ens encanta el blanc... El pecat i... // Jo el que volia dir que tots som PERSONES, per més apartheids que existeixin..Anton.

montse ha dit...

Felicitats, un relat brillant, com la noia que balla amb les sabates de xarol.