dimecres, 30 d’agost de 2017

VISC DEL PASSAT... aquarel·la


Visc del passat en l’arbriu boscós,
un sens fi d’històries bellugadisses
que no han parat d’entrar en el quiet viure...
La calma les inflama i es presenten,ara,
com vells escrits que viuen de nou la llum.
Vaig picotejant i mesclant l’escaiola
que en la gàbia del ocell espera inquieta.
Quants instants volen ser-hi esperant
que el llevat que porten febregi la pasta
i faci inflar la matèria que un dia va ser.
En la pastera hi poden viure infinitud
de records que un dia voldran retornar
a que els amanyagui en un nou viure?

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 29-8-17 

1 comentari:

Oliva ha dit...

UN NOU VIURE...CADA MATI.
PASTA RECORDS...CADA NIT.