divendres, 9 de febrer de 2018

EL NOSTRE PRÒXIM...!!!... aquarel·la


27-25-1-18
EL NOSTRE PRÒXIM...!!
Oh, pròxim humà, 
si no et tingués prop meu
quanta soledat m’envairia...!! 
Qui parlaria, qui escoltaria,
qui miraria, qui alabaria,
qui posaria la traveta...
Qui del amor o del odi
tindria voral d’ajut o rancúnia.
Oh, pròxim animal,
Veig la cabra boja o el be calmós,
La formiga del treball o el petot a la soca
amb el sol calentejant-lo gandul.
El gos amorosit al seu amo
o el ruc d’orella erecta, amb bram i coça...
Oh, pròxim vegetal, 
Soc dins la bosquina fresca acariciant,
i la cascaula i l’esbarzer que m’esgarrapen...
Veig que el be i el mal clamen sense repòs.
Oh, pròxim mineral
El roc ha relliscat al camí privant-me el pas,
quina llosa em retira el meu esbarjo,
què li he fet que vol lesionar-me?
Ma venjança porta supèrbia... !!
He topat en un còdol al lloc que transito.
Ofegat pel roc que se’m oposa
el peu no ha dubtat en xutar...
Bona he tingut : Sols en veia la meitat
l’altre colgat no ha cedit i ara el peu

no calla del manament equivocat del cap.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-1-1