dimarts, 17 d’abril del 2018

QUE LA SIMFONIA... aquarel·la


96.- 6-4-18
Que la simfonia sigui tresor de la veu
complaent-s’hi l’airet en el ramatge.
En mig de la bosquina
el concert del fullam i el bec.
S’han posat d’acord
arbriu i moixonada...?
Rajos de sol es mengen ombres
i ombres masteguen clarors.
La fantasia no calla en el llibre
que obert, predica idearis.
Una font compassa el rajolí
i herba i flor de tija llarga i curta
xuclen a petons l’aigua que corre.
Un escarabat fematé
veu que ha perdut camí d’estable
i encantat no creu quant sent...
Serà veritat la melodia
que escolta, ell que es tot brutícia ?
Hi ha un altre mon que el seu ?
                    DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-6-4-18.