25 – 5 – 11
On la vida crec que passa estèril, m’assec.
Conto els barrots de fusta que aguanten
el seu mirar tranquil a aires remots.
Per què embrutar-se en els contorns ?
Ell és el centre que, callat, mossega el temps,
Quantes històries ha suportat i escolta
amb beneiteria uns escalons que totsvolen ocupar.
El vell cansat de ressuscitar
històries que a ningú li complauen seus misteris....
Els enamorats que petonegen el instant futur.
L’avorrit que desprèn els braços... El distret.
El que porta l’alegria a pitrera botant-li.
El polític que ha obtingut l’escó que no mereix.
El flac, l’inflat, el cansat, el díscol....El sant !!
El que torna de tot, el drogat, el religiós, el malalt...
I quants més s’afanyen a besar pell de fusta
a repenjar esquena tolida, a reposar colzes...
Fa el favor sense fantasies. És allí per servir
tots els reis – qui no s'ho creu – dels que sap secrets
que guarda silenciós, calmat, hospitalari...
Ser amic, no vulguis rentar clepses aconsellant.
Sies Bíblia oberta que tothom suqui el seu salm.
