Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FULLA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FULLA. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de maig del 2016

FULLA ... aquarel·la


Et buscava, oh fulla malmesa pel vent,
callada en el lloc, verda de vida...
Ha arribat el teu moment
sabent prendre el vol  final...
Has marxat, això sí, poc a poc
com mosquit que vola al vent
que deixa que el portin, i contra voluntat,
t’han masegat contra el ramatge,
contra el ribàs, contra el pedrot...
Tant bé que estaves penjada
movent-te com pèndul viu
al ritme del zèfir que alenava...
Mala sort has tingut
i has perdut el timó que et sostenia
quan la tempesta ha fet ma
de teva lleugera presencia...
Quan trist és ara veure’t arraconada
contra l’espona, tu, verda encara
amb tes companyes resseques
malmeses ja podrides i sense vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E..- 5-5-16

divendres, 9 d’octubre del 2015

VOLDRIA TENIR-TE... aquarel-la


Voldria tenir-te
com fulla blanca de paper,
com fulla seca d’arbre en el llibre,
com fulla de ganivet que talla...
Voldria tenir-te
fulla blanca per escriure nostra història,
guardar-te sempre com fulla de records,
ganivet que obri l’intern que estima...
Voldria tenir-te
a vora, galta a galta indestructible.
DE REBAIXES 15.- AANTON.-T.E.- 8-10-15
.....SILENCIS
62.- Dins el borrombori que no calla, el silenci escolta.



diumenge, 22 de febrer del 2009

215 -- LA FULLA SERÀ SENYAL DEL LLIBRE...


D'un vídeo que em va enviar ahir, sols obrir-lo vaig agafar les eines i a pintar i escriure
el que veieu i llegiu. No busqueu connotacions, si no el fet del que pot fer un altre blocaire
per nosaltres. Ella, l'Assumpta, ha fet per molts i per mi... incontable.
FELICITATS EN EL TEUS SIS MESSOS DE XARXA I EL 100 POSTS.
I AGRAIMENT PER EL QUE HAS FET I, NO DUBTO QUE FARÀS.
A SEGUIR PER EL CAMÍ QUE TENIM AL DAVANT.gRÀCIES. aNTON.

--------------
ESCORRIALLA .- Si vols fracassar, culivat amb els lleçols de la peresa.

......................

20 – 2 – 09
Mig submergida en l’aigua mansa,
la fulla pensa en son anonimat.
El líquid la cobreix melic i panxa,
son braç un xic enlaire vol agafar
la rama que consentí seva vida
des de una llunyana primavera de brot
i l’aguantà com pèndul. Resumida
existència verda de companyes d’entorn
que ara, com ella cauran vent amb calma
una rere l’altra per son cos ressec banyar...
Es sent sola i abandonada. Estesa calla.
El silenci breu li acota mans i cap.
solament sura L’última i vaga tendresa
que en estiu de verdor feu gaudir
a comensals d’aigua que a ombra i peresa
explanaven ses idees quietes vers l’infinit.
Ha perdut, ja per sempre, seva curta vida.
No cal que enyori amors d’aures que han calmat.
Ara ve el temps de sentir-se inútil i podrida
El retorn...? Qui continua,...? Ni record per el passat
.
................................
Però una ma entra en la quietud de l'aigua mansa
i cull la fulla i la posa al pit
i eixuga la mullena, acarona i distesa amansa...
seca ja, serà senyal de llibre que llegeix de nit...

.............

Que contenta es sent la fulla
ara serà preuada agulla
d'una ma que per sempre l'ha acollit.