M'ha vingut a veure aquest trenent preguntant-me que en vull fer d'ell, si el necessito o no o si ja pot anar a la paperera, li he contestat, si vols, som-hi, col·locat en possició i entrar en la xarxa i que et vegin... Ara ja seràs d'una altra galàxia. A veure si fas bones companyies. Anton.
8.- El sentinella de les hores
em portava dilecte a dinar
- temps de rellotge – a les hores
en meu retorn a dolça llar
Les bajoquetes esperen
i conill a planxa fet,
quatre pistatxos que esperen
que els esbocinin les dents,
un traguet d'aigua incolora
per rentar-me boca al ple.
Veure la caixa incolora...?
per que ni la sento ni veig.
Al sofà ve la marfanta
mentre somnio amb els reis
que em porten a la marfanta
amb calcetes i sostens.
Un sospir dolç que traspassa
amb finesa de respir
i el despertar em traspassa
de volta al treball, neguit.
Tant de be que jo estava
al sofà recolzadet
m'he plantat, abans estava
feliç, ingràvid, content.
Ara tornaré a pensar-ne
com empelto el pensar-ne
en treball i en pensament.
......
Avui, la Carme,( gràcies) ha tornat a posar la seva generositat aquí, per que al seu blog em sembla que parla de pixells, això que abans feia l'aigua fresca i ara... és un element que ens posa en contacte, jo diria com una immensitat de petones que circulen i ens ajuden... Que no ens facin la guerra com a ratets tinc jo... és avorrit estar davant la pantalla i que et digui que no entre res al calaix... Em posa frenétic jo que soc calmós...Anton.
.............
Carme ha dit...
Ningú com l'Anton sabria
empeltar treball i pensament
i també temps i poesia.
que fan via dalt d'un tren.
Diu trenets, com si de mida
li neixessin petitets
però tothom que s'hi enfila
veu que el trenet és immens.
Immens per tanta tendresa
immens per tanta amistat
immens per tota la vida
que ens fa viure al seu costat.
9 de març de 2011 16:03
.jpg)
