TINC FOC EN EL MEU BOSC... aquarel·la

Tinc foc al meu bosc...

Vol que el vegin cremar.

L’aigua s’aparta per no fer-li mal.

S’han posat d’acord...?

Son amics, es comprenen,

saben el que vol l’altre...

Un vol netejar les deixalles,

l’altre entén la lluita

que comporta la superació.

Son amics i tant diferents

que el seu ajut és aquietar-se

i mirar i respectar la bogeria de l’altre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

· 

 

· 

EN AQUELL BOSC... aquarel·la abstracte

En aquell bosc s’hi mostrava el silenci...

En aquella planúria hi campava la parla...

Dins del bosc lluernes i grills en ses niuades

rememoraven la quietud, la solitud del lloc

En la planúria guineus dansaven el crit

farfallós del neguit, el mossec de dents de guerra.

L’arbriu callat, acompanyat del ventijol,

sols remorejava internament el frec del fullam...

En l’obert horitzó la merla retornava

de la lluita per un glop d’aigua per satisfer-se.

Allí tot es mostrava cruel i cap seti per seure

deixava marcar l’emprenta del descans...

La lluita fal·laç tenia carta de naturalesa ...

Potser un dia sortiria el beatífic sol

i l’ompliria de silenci i calma com el bosc.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 2-12-16

141 -- ANYS FA RECORREM CAMINS

14 – 11 – 08

Anys fa recorrem camins de boscúria
espessa de mals endreços que no alegren
la cadira que al doll de la font espera
- pedra immòbil plena de molsa verdosa -.

El bosc ja no ens afeixuga ni esporugueixen
les ombres quan el sol pansit marxa
per la pendent de les hores moixes
que no retornen a copsar el respir passat.

Callarem en mig dels últims raigs blanquinosos
que entre les fulles esvaeixen morta tendresa
i havent saciat set, emprendrem el pas lliure
seguint la claror que s’esmuny de la boscúria.

Els peus cansats arrosseguen la tovor de fulles
- catifa morta que ressuscita més peuades-.
Inconscients els peus de la llana que traspua
en el caminal on rames volen acariciar-te

al pas mític, inconsistent, metòdic que no falla,

que es trasllada per abandonar per sempre la pinassa.

Allà dins ja no tens res que fer.
S’ha post el sol i el bosc allotja el negre.
Surt abans no ensopeguis.

....................