Em deixaren a la defensa
de l'impossible
i he de fer el possible
amb mes forces el miracle.
Lsa musica segueix acompasada,
vent que il·lustra els instants,
sense caure en el no res
i desperta el seguici d'inquietuds
que volen atansar-me l'impossible.
Què poden els meus cabells blancs
amparats en les rafugades sofertes
desfer camins creguts d'ajuda
i que els somnis esventaren...
Ara el pensament s'indisposa,
les cames ja no el segueixen.
