Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carme de nova col·lecció de moments.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carme de nova col·lecció de moments.. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de maig del 2010

DAMUNT DE L'ENTRAMAT DE FILS... dibuix de la CARME.


Repassant el bloc de la CARME - COL·LECIÓ DE MOMENTS, es veu que em vaig pasar per alt de comentar aquest dibuix. Em va saber greu i em vaig dir que el possaria a la meva pàgina amb els trenets que aleshores feia per a ell. 
Se'm va representar als seus dos menuts Guillem i Jan fent de clavells per que la bondat de la Carme hi esmercés el seu fi dibuix, plé de tendresa. Ells col·laboraven al seu fer posant la seva presència poètica i fent que el llapis atengués línees i color creant un magistral quadre ple de sabors estimats amb connotacions que l'alegria de la menudesa i els colors porten allà on siguin.
Se'm feia dins meu un agraiment amable veient els infantons jugant amb una planta que tots venerem. Dos clavells autèntics que reviurien en mi gràcies al saber fer i la generositat d'una persona, Qui sap si se li varen penjar als pantalons o faldilles demanant el dibuix o pujaren a pit acaronant el cabell com dos clavells de gran festa . Un petonet per a tots ple de sucre ...Anton
---------
Damunt de l’entramat de fils,
besant les mans que el brodaren
un parell de clavells vibren sospirs
esperant carícia de mans amades.
Regal acolorit, verd i vermell
el blat de maig i rosella s’hi agermanen.
Foren criats ..., amor immens
per a cabell o pit fer-ne besades.
........................................... Anton
26 – 5 - 10

dimarts, 29 de setembre del 2009

400 -- ON ÉS EL PASTÍS... foto de album Picasa deMariona


29 - 09 - 09

...........

On és el pastis?

Jo veig el pilar o paret dreta

quan des de fora, els qui ens miren,

veuen la mateixa com esquerra.

Qui té raó?

Com podem pensar igual ?

Potser llàstima del buit

que hi ha entre dreta i esquerra

.... Així podem veure tot el fora,

però els que veuen des de fora veu el dins...?

Hi som nosaltres? o sols és una il·lusió visual...

On ets tu, dins veient la teva dreta

o fora veient... l’esquerra?

La situació pot demostrar-nos

que els dos tenim la veritat

Ens discutirem amb els que miren des de fora?

Ells no saben, potser que dins tenim un pastis

que no és veu... nostra intel·ligència.
Clar, que de vegades, ens donen a tastar

el seu pastis....la seva intel·ligència.

O volem reconèixer?

-----

Passo el ratet al BANC DE FUSTA pensant...

EL LLUNY? L'INSTANT?

m'acompanyen fins ara al BANC DE FUSTA, les inefables

Carme i Cèlia... Que ben acompanyats.

..........

02 ----29 -09 -09

M’havia encreuat

en la via del tren mental.

Va ser un instant

que anava

al lluny...

Per on continuar?

L’instant manava.

El lluny...,lluny.

Quina estació era?

Quina parada?

Després d’arribar

l’instant

al lluny

trobaria l’instant

un altre lluny ?

Quin dilema. !!

O no aniria

més lluny

l’instant?

...........ANTON

La Carme,questa bona amiga que tots tenim ha vingut a seure al meu costat i m'ha dit:

Mana l'instant.

Deixa't portar.

No hi ha estació

ni cap parada.

Just el camí del temps.

Enllà, enllà.

Omplim instants

de viatges i paraules.

Segueixen vius.

Mai no fuig del tot

l'instant que és ple.

29 / setembre / 2009 12:49

........CARME

La Cèlia també ha vingut a seure al BANC DE FUSTA... i el que diu, és bonic d'escoltar.

L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació
a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens
de colors.

29 / setembre / 2009 18:14 ...CÈLIA