Teixeixo
i desteixeixo el meu vestit,
-
vesta de baluerna vella que camina –
com si
els descosits fossin moments inquiets
en que
la suorada volia sender d’estrip.
El
fil de l’existir m’ajudava a cosir
tots
els desperfectes que se’m produïen
i la
llana sobrant revertia en coixí
on deixar-hi
colze o cap en repòs.
Tot això
va seguint amb prou coratge
i acostumat
al desgavell de desgast de roba
quasi
em veig content el set que no em desllueix
la meva
figura plena de recosits amables.
Així
vivim amb l’agulla reparant
els moments
aguts on la camisa ha canviat
l’origen
que la feu nova d’estrena...
Però,
vet aquí que, per davant de tothom,
circula
i,acostumats als canvis, la reconeixen.
DE
REBAIXES.- ANTON.- T.E..- 8-1-15
............SILENCIS.
4.-
Les margarides al no estar decidides
en
seva opinió es quedaren en el SI-NO,SI-NO...