foto pròpia, festa de l'oli 2010 Cabacés
24 – 1 – 11
No estem contents,
volem que tot canvií
Que nostre arbre floreixi
sigui o no sigui temps...
I, quan, després d’aquesta lluita
l’aigua calma i s’amansa,
la bassa d’oli s’aquieta
i torna a quedar igual...
Aleshores,
nostres deliris, nostres cuites
ens esveren en fer... el no res.
Ja tranquils de nou
ens trobem on abans érem,
en nostre desert
i no hem avançat gens.
Volem el moviment
per assolir l’enveja,
la cobdícia, el ser més ...!
Quan tot ja venç
el desori ens cega...
i cegats no encertem.
Aleshores,
l’engany ens el fem
a nostra mida, a nostre temps...
El joc no para,
és que sempre som nens?
