Foto de l'Assumpta. Al Josep Anton li agradaria per que s'hi veu llibretes, bolis... materials que ell feia servir a dojo, per que sempre en en cap mans i peus hi rondaven idees que havia de plasmar, sempre aquell paper amb una nota... un llibre tècnic o ... per pasar algun moment d'espera o de canvi de xip per no perdre ni un moment. Era el seu viure... sempre ocupat el cos o el cap... sense repós. Anton.
..................
Per reverenciar el que m'ha donat en la xarxa aquest matrimoni, l'Assumpta i el Josep Lluis, doncs, no sé com expresar-ho. Em va entrar com a seguidora i va desapareixer, després sabia els motius... en el seu blog no té les cares o llogos dels blogs, no.
Però després va tornar amb una notícia que em va possar la mell al llavi i espurnes als ulls que m'invadien de goig. Ella, parlava cada diumenge en la missa amb una senyora d'uns noranta anys, la sra. Avelina Briansò que a mi en ma joventut havia ensenyat els secrets de recitar poesia.
Son les dos coses més notòries, sobretot la última... Gràcies Assumpta. gràcies Josep Lluís.
..................
15 – 3 – 10
Que sigui pels teus fills
en meus ulls, teva mirada.
Que teva suau paraula
esclati en meva veu
Que els miris i els parlis
corrent teva gambada
Obrint els núvols tous,
obrint el Sol per ells.
Que sàpiguen quan els estimes
i estimaves,
que sàpiguen que tot tu...
erets i seràs per ells.
El teu Amor baixi sempre a mans plenes
i els inundi de la Pau que vas voler.
I també la teva esposa
que avui amb desconsol plora,
sàpiga que us sobreixia
vostre Amor immens-