3.- ORGULL... roda poètica juliol 2011

4 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

(L'últim vers de F. Mompó)

Trobo la freda foto

on m’arrabassen l’orgull

si l’or vull...

A l’escenari

PREPOTÈNCIA

I esclavitud 

LLENÇO PETONS... foto google imatges

4 – 6 – 11

Llenço petons a teves finestres

I tu les tanques amb prestesa...

Llençaré crits i tes finestres

escatimaran escolta, sens respondre ?

Espero que teus ulls obrin portelles

i jo pugi per barandat els escalons

de l’estimança gojosa .

Espero que allarguis ma dolça

i maseguis els meus dits sentint

el calor com llum d’estrella.

Obre complert el rostre de ta façana,

entraré al castell, de grat, per la porta.

COM MÉS CAMINO ENDAVANT..... foto google imatges

3 – 9 – 10

Com més camino endavant

Més feixuc em sento mon viure...

- esquelles de ramat que s’amorria

quan pedra i gos volen aturar

el perill d’entrar

en pastura verinosa -.

Senyalen els reclaus

el punt de son encontre.

Quan aixequis la llosa

allí espera l’insurrecte

per dispersar el verí

en ton caminar ingenu.

Mira la pell del terra

com estarrufa l’herbam...

No atansis mans

que el card panical

vol clavar-te ses punxes

per aclaparar gola

i crit d’esglai llueixi.

EN EL SEU CAMI... seguint // foto google imatges

26 -7 -10

En el seu camí

com en camins d’altres

hi havia cants de tot.

D'oreneta riallera,

del pardal lladregot,

del rossinyol que sols canta

del capçot que s’encanta

del pit roig orgullós,

del reietó ... de la fumada...,

de la pastorella..., del mussol...,

de la becada..., del corb...

Les rateres parades a espera

feien forrolla

en qui camina encantat

i tot s’ho creu

i manifesta el que li diuen

com si ell ho hagués descobert...

L’esperonen per que repeteixi

i faci amb altre patxia

adeptes de badomeries

i desconcerts,

per que la bola petita

es faci gran i de pes...

.....................

Escolteu l’ocellada,

les figues ja maduren.

A veure qui omple el cistell ?

S'ABSTRAU EN EL PASSAT... fot google imatges

13 – 5 – 10

S’abstrau en el seu passat

quan el primer vagit

li escorcollà la carn...

- Sigues valent...

Ressonava en nuvolada

i l’aigua pluja el xopava

i venia el ventijol desitjat

que el deixava eixut

i el sol feia cap

a la cita de tronc encès

que porta el buf calent,,,

- Sigues valent...!

Caminava per la plana

amb la distracció

del blat que es mou

a punt de sega,

del riatxol que cantureja

escarnint el rusinyol...

-Sigues valent...!!

Però també en el camí

hi ha pedruscall i sots,

i les cames saben

de relliscades i ensurts...

- Sigues valent...!!!

En el frontal l’atzucac

feia cap privant-li pas...

un penya-segat profund

de dolor, plor, angoixa...

Com ho travessaria  ?

- Sigues valent... !!!!

Li diu tothom que el troba

o que el busca

per saber com es fa

per ser VALENT ...!!!!!

..................

Cal ser valent

Per ser valent ?

LA CINTA BLANCA.... foto google imatges

Sobre un post de la Pilar de A ENCESA DE LLUM  hi he fet aquest comentari. La cinta blanca, innocència representativa, col·loca en un moment donat davant un instant el problema d'un canvi en la situació... I després el Temps, encara responsabilitza a... Ronda per aquí la lacra del pecat, voluntari, involuntati, imposat, violat.... 

...................

1.- LA CINTA BLANCA

Li circumdava el cabell

la cinta blanca

esmerçada al front verge

de l’innocent criatura.

......................

I vindran a esgarrap

amb subtileses emblanquides

les misèries que embruten

la cinta blanca.

I condemnarà el Temps

l’instant que trenca i esbarra

el sant misteri.

però que hi fa si no retorna

el color primer embellint front...?

però que hi fa si el seu nou viure

el porta a nou temps

vulguis que no ?

Quina culpa en té ella?

El Temps no té pietat

del temps de la cinta blanca,

................................... Anton

8 – 4 - 10

505 .- SET VIDES TÉ UN GAT, I, NOSALTRES........... foto google imatges

SET VIDES TÉ UN GAT, I NOSALTRES ?

...........

PRIMERA VIDA --.Sentia una alè desconeguda, el colliren per el ganyot i el  tornaren a deixar al jaç, A seva orella els gemecs dels germans. Al poc, cap gemec, s’havia quedat sol

SEGONA VIDA --.Li diran l’escuat des d’ara. S’ha salvat de miracle de la pota del ruc. Però la cua ha quedat tallada i no podrà estarrufar-la ja mai més.

TERCERA VIDA --. Sort d’aquell tub que en la carrera davant del gos ha trobat. A dins està més segur que a casa i que ganyoli aquell afaram.

QUARTA VIDA --.  Allí al terrat de casa, les  revencillades que els budells li donen no les pot resistir i donant tomb s’apropa als barrons de la barana i en un mal impuls passa entre elles i cau al buit, Tres pisos el separen del terra que donant volteretes hi arriba, amb el pensament de morir.

Les potes resisteixen l’embranzida...

QUINTA VIDA --.No volia menjar-se’l aquell ratolí. Com embadocat es va deixar embocar, però la gana després d’hores de treball que no podia abandonar ja que les femelles li espremien l’anima... Ho va vomitar tot i encara ...

SEXTA VIDA --. Quan l’aclaparava el menyspreu de la seva companya que no el volia ni fent-li les millors magarrufes, ja que ara s’estimava a un company de vestimenta blanca...

SEPTIMA VIDA --. Havia aguantat tots els pals, però ara fins l’amo, malmirrós com estava, el posava al carrer per que qualsevol bestiot el deixés per enterrar,  Abans d’una mort indigna,  se’n anà al lloc que sa mare li ensenyà un dia, la cova on ningú faria de les seves despulles cap abric de la seva pell i cap gos, el gran enemic, li rosegaria els ossos. En la sobauma seria etern.

.