Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto pròpia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto pròpia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 6 de febrer del 2017

NO MÉS 86 ESCALONS... foto pròpia



UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,
AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..
ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 
...........
Unim-nos al somriure.
que nostres galtes siguin jardí del ulls.
que el clam de llum engegui el viure,
que solqui el terra amb llavors sense escull...
No ens preocupem on és la meta
copsem el lluny com camí d’esforç.
Mes si en el camí deixem el nostre aire
que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

divendres, 10 de juny del 2011

NIU I CIRERES .... fotos pròpies

Ploviznava finet i vaig descobrir darrere el floc de cireres un niu...

Sense l'arbre no hi hauria fruit


Carme ha dit...




Ocellets créixen
ben covats per la mare
menjant cireres...


Afortunats ocellets!
10 de juny de 2011 14:08





Joana ha dit...

Sota les fulles
els colors de la vida
neixen i moren.
Quin regal Antón!
10 de juny de 2011 18:4



On seria el niu sense arbres


Arbre i niu formen família


Sense mare no hi hauria fill.
................


dilluns, 6 de juny del 2011

EMPORTA'T L'ALEGRIA.... foto pròpia.



6 – 6 – 11
Emporta’t la miquetona d’alegria on vagis,
les traves, relliscades i empentes les tindràs.
Sigues segur de tu en els moments de canvi:
quan mous el peus, quan calles..., fins al cantar.
El camí de la vida : esbarzers, sots i rebles...
Els amics no sempre, sempre son al teu costat.
Et pots trobar sol rodejat de cridaires...
Fes-los-hi pessigolles..., somriu al seu davant.
Això et farà valent en tota circumstància.
La gent no vol plors...., cansa eixa importància.
Riu-te dels polítics... Aquests si que fan plorar.

diumenge, 22 de maig del 2011

ENROTLLAT DALT EL PI.... foto pròpia



21 – 5 – 11
Enrotllat dalt la muntanya, esponerós el pi
priva a la vallada ombriva dels raigs de sol.
És el prepotent monàrquic que mana i disposa.
-Aparta’t una mica i deixa’ns  fruir de la calor -
 li diuen els més propers gira-sols en s’ha acampada.
-Va, calleu, canalla adusta, ja veureu quan tot desperti -.
Aquell pinàs que no necessitava cap nuvolada,
ni pluja mare per beure i gaudir impenitent
depreciava com els humans aquella república
que creixia a sos peus. Ell, amb la pinatellada,
guardia de corps d'ajut, es satisfeia amb sa prepotència.
Els gira-sols, braços enlaire, pomell obert
ple de panís, - treball complert – seus dits clamant
podrien tornar-se ganivets si seua clepsa obrís odi.
Aquells sers de bona pasta no eren exèrcit de guerra
en s' acampada, sols volien la justícia de la pau,
la Pau ben entesa que el Pi els negava.
...................

dijous, 19 de maig del 2011

SOBRE SA PROPIETAT... foto pròpia



18 – 5 – 11
Al poc d’arribar internant-se en el mon
ja no excloïa que és el que era SEU en propietat.
El dret de propietat... El dret de propietat...
Sentia dir que li havien donat la vida.
Un regal que no recorda haver demanat mai.
-Quin permís m’heu sol·licitat per engendrar-me?
És que no contava i éreu prou per decidir qüestions?
Clar que no sabia d’on venia i si era continuïtat
d’altre lloc sense record. La lluita començava.
Què era SEU ? A ma un bitllet per respirar,
i aleshores, respirant tenia SEUA la vida...
Prompte el tragueren de dubte i de sa individualitat,
per que havia entrat en el rellotge del temps,
i, un dia, com coet que explota, el fincaren
en la companyia de la exigència intransigent.
Què era SEU? Res... Havia de dar producte
i cedir el bon resultat. No negar-se mai a donar.
Perdre identitat? Si en tenia. Copiar i esbandir-se,
sublimar-se i obeir fins l’últim moment cert.
Ser anònim i no exigir res. Si es rebel·lava
podia venir el desenllaç abans d’hora.
El SEU periple acabaria. La missió era
no pas la SEVA continuïtat, si no la de la espècie.
Sirenes de veu pastosa li encolomaven
que ara si que entraria en l'infinit SEU.
Tornaria un dia a exaltar-se amb els amics 
assegurant-los la pertenença.... ?

divendres, 6 de maig del 2011

A VORAL DE CAMÍ.... fotos pròpies




6 – 5 – 11
A voral de camí ben estorada
la finestra vigilava el transit dens,
si ocells a la bassa assolien abeurar-se
o abegots o abelles el pol·len feien seu.
Ella en el mirall de l’aigua callava,
volia veure’s com pintura quan no fa vent,
però una roda li ha dat una pedrada
i l’amo ha decidit tapar el foradet
no fos cas que mosques entrin a hostatjar-se
i quan faci migdiada brumin damunt seu.
La cara neta i ben pentinada és de veure,
però, ara, amb la persianeta tapant mig ullet,
sembla que hagi anat a quina guerra ?
si ella sols dóna pau  i goig al caminet.

dijous, 5 de maig del 2011

TENIES TON PODER... foto pròpia



5 – 45- 11
Tenies ton poder en teva temporada
quan gossos bordaven i gats amb seu miol
atrafegaven l’ hisenda polint l’arbrada
des de l’incipient barranc fins dalt del bosc.
Les merles hi cantaven en temps d’abeurada,
les vergelles i vesc casaven aus al pas,
al barracó el xiulet i mussol feien feinada
i omplien gerra de carn tendra per tot l’any,
Ara, et creixen pins on la cepada
donà bon xirrit, garnatxa o macabeu...
No neixen els llissons, baldofes ni melques,
ni ve a pasturar-ne el teu famós ramat
Mentre la teula allunyi gotellera
seràs un monument d’un temps passat
que allotjaves vida pròspera, encisera...
Avui, ni el cadastre reconeix el que vals.

dimecres, 4 de maig del 2011

AMB JOIELL DEL TEU SOMRIURE...fot pròpia


Amb joiell  del teu somriure
conformaré el collaret
dringarà allí l'alegria,
disbauxa, fantasia, anhels.


Cauran petons i carícies
en el clap del bosc ja vell.
Has sorgit tu, casanella,
florint perla, esclat novell.

dimarts, 3 de maig del 2011

PALOMETES UNIFORMADES... fotos pròpies


Palometes uniformades
agrupant-vos en el rusc,
sembleu aquell ram de núvia
que duuesa reb del duc.
.............
Flor senzilla, blanca
que has crescut vora camí,
poses nota de puresa
que és l'etern de teu destí.




dimecres, 20 d’abril del 2011

AL NÉIXER, EN NOSALTRES ES MOU EL DESIG... foto pròpia.



20 -4 – 11
Al néixer en nosaltres es mou el desig.
Al morir l’home acaba amb el desig.
Voluntària o involuntàriament
ha seguit el seu periple que acaba,
canvia l’estat i ja no tindrà el desig?
Venim aquí només a desitjar... ?
Serà fantasiós creure que assolim
 tot el desig i per això finim
i que el morir es plantar bandera al cim
per que ja hem conquerit l’objectiu ?
Desig és voler... Voler la felicitat... és...
poder complaure’ns en l’estat afortunat
si ho aconseguim... Per això vivim
per que el desig sigui motor en nosaltres
o  si no, per què néixer, per què viure ?

dimecres, 13 d’abril del 2011

ERA CEC.... foto pròpia



Un dia em va passar per la barretina una idea, escriure sobre la ceguesa. Al que un dia podria ser un llibre? el vsaig intitular TOBIAS o TERESIAS, no estava prou segur de com acabaria, en vaig escriure uns quants quan la idea circulava vers el tema... Aquest era el primer. Avui, fent neteja m'ha vingut a veure, m'ha dit no haviem quedat...? li he explicat que la memòria també jugava i que de idees per aquí cada dia en circulen a disbauxa i que un cluc d'ull meu, a qui interesava? M'ha donat a entendre que podia anar equivocat... Li he dit que ja el visitaria, sense ulleres i amb els ulls ben tapats per veure les sensacions... interiors d'un que és cec. Jo per les nits com que em sé els topans de casa, em ve de gust no obrir el llum del passadis per traslladar la meva baluerna fins al dormitori, li he confesat que sort que mans i braços van endavant... Però, ell m'ha contestat que hi ha una ceguesa d'ulls oberts... He callat i he pensat que fer-li tocar l'aire no vindria mal a ell ni a mi, per que de CEGUESA, NI HAN QUE TANQUEN FRONTERES I FINS... volia dir tot això de per aquí avall que deixen cecs a molts que volen veure... Perdoneu, sols constància del que pasa.. que ja és ben trist. Anton.
1.-
Era cec.
Assegut a la pedra
a vora del caminet
on passa el foc
de la terra.

Foc de sexe.
Foc de diners.
Foc de guerra.

Intel·ligent i pràctic
no es movia.

- Vine i camina...
Tindràs tot el foc.
Cull la brasa.. .-.

- Em cremaria... -.

dilluns, 4 d’abril del 2011

A L'ARBRE VELL I SEC.... foto pròpia


4 – 4 – 11

AL ARBRE VELL I SEC

A prop. A vora de camí et plantaren
per fer-te fer de fita, aquell amo avar.
Creixeres diligent amb bona presa
no fos cas que, jove,et ratllessin amb destral.
I aquí has viscut fent de grat teva feina
sense enorgullir-te de lloc que has ocupat.
Passaven a forro les colles amb sa gresca,
els solitaris amb caliquenyo entre dents,
els gossos amb el güec de corredissa,
el Senyor passejant amb majordom silent.
Després, les mules i rucs amb les albardes
les canviaren per carros, eixamplant camí.
Tempestes i ventades, vents suaus i calmes,
bromalls de plom, boires t’han cobert vestit.
I tu, ferm, reberes cops, rascades a soca
però tes arrels segures aguantaren campanar...
Escoltant converses has seguit la llarga vida
i arrecerats a tu, entre foscants, s’han petonejat
adolescents que primera foguerada vivia
i no tenia encara casa, ni taula ni llit.
Has vist de tot... Baralles i abraçades fortes
El be i el mal a vora teu has distingit.
Ara ja et toca fer de plantó i mut callar-ne
tot el que saps... Al voral del teu camí
seguiràs ressec, les formigues remenaran escorça
potser un picot un dia hi farà forat,
qui sap si un corb o colom a teves branques
s’ajaci. Qui sap si un algú vulgui aprofitar
aquesta llenya dura abans de que es podreixi
i vingui amb xurrac rollant-te per cremar.
I les teves cendres que calentejaran vides
al principi dels temps et retornaran...
Ai, arbre sec, tot el teu patrimoni és en orris
i de tu queda, de ta prosàpia, sols el mineral.



divendres, 1 d’abril del 2011

LA CABANA VELLA ... foto pròpia

1 – 4 – 11
LA CABANA VELLA
A dins la cabana els records hi viuen...
Plats fondos i cassoles, canteretes i pitxells.
La gent que tot jorn hi habitava
Hi guardava el necessari estimat.
Per treballar càvec, caçut i pollegana,
Guarniments de bèsties , el forcat,
El collar i el bast de càrrega,
Argadells per els càntirs de regar...
La cendra calenta coent tomaca
i pebrot i patata amb oli i sal al plat.
La topina dels fesols, la cassola
On hi faran l’arròs amb convidats...
La paella del ous ferrats i les truites
I el tupinet per les herbes cordials...
Les paraules dites a orella ben fines
Inquirint, preguntant...
La palla de les bèsties i per fer-se el jaç
Alguna carícia fugissera, un bes...
I aquell primerenc, inoblidable abraç...
El contacte del vestits i de les carns
La pell de préssec i la pera carmesina
Que avui, solets, li deixaran mossegar...
El primer instant que el foc crema despert,
L’instin que atia el tronc... i les espurnes van...
Avui, cabana tancada, la florada blanca
Esclata recordant.... recordant

dimecres, 30 de març del 2011

OBRIRAN PORTA.... fotos pròpies

36.- Obriran porta,...
L'escenari.Ja guaita
la bambalina

37.-La gresca arriba
L'esclatg és de delícia.
Tot melodia.


38 .-Casa tancada
Treballen vestuari.
Cos blanc d'agulla
...............
Carme ha dit...

Són els cireres, Anton?
Quin goig!


Esclat en blanc
promesa de dolceses
espero el roig.


30 de març de 2011 18:59
..............

Pilar ha dit...


És una de les posades en escena més precioses que he vist mai.
Latrezzo immillorable;
la blancor de la flor,
el fan possible.


30 de març de 2011 20:38






divendres, 14 de gener del 2011

QUE EL CAP S'ESMERCI EN SABER... foto pròpia de la festa del oli cabacés 10

14 – 1 – 11
Que el cap s’esmerci en saber,
Que busqui les realitats
Més que les fàtues veritats,
Que s’entreni en el conèixer
Que perdi el desig,
La pauta, el moviment intern
Constructiu...
Si es queda estancat
És com brúixola sense agulla...
Ni nord ni guia
Senyalaran camí.
Intentaré escoltar
La bondat del BÉ,
Almenys,
Per que no avanci el MAL.
...................
4 .-COM UN JOC...
L’HEREU VENDRÀ L’HERETATGE ?
L’HEREU a TURA , TRIAs
L’ATUR posa la A al final TURA.
És difícil TRIArS .
De tres.... TRIAs

dimarts, 31 d’agost del 2010

LES PARAULES QUE EL CRIDAVEN.... foto pròpia

Posted by Picasa31 – 8 – 10
Les paraules que el cridaven
- sempre hi ha muts, o qui emmudeix
o pressiona emmudint a d’altres -,
estiraven conquerint ses orelles.
No es feia l’orni en l’escolta,
sabia que anava per a ell.
Atendria dilectament
i faria cas del vent xaloc
que seva barca empenyia.
La crossa com rem apartaria
l’herbam sec criat quan exiliat
ningú li parlava de quimeres.
Duia els dits sangosos, desitjosos
d’estampar en el pit
quatre barres, senyals valuoses
que el portarien a vèncer...
Tenia el seu anhel i el dels avantpassats
esperant en el voral del camí
per aixecar bandera pròpia.

divendres, 26 de març del 2010

QUAN SE'N VA ... foto pròpia



26 - 3 - 10
Quan se'n va
de davant meu l’ocell
i esprinta en el cel blau
i es fa menut com mosca,
és com el meu pensament
que espaordit
assoleix l’infinit
i diminut es fa petit
fins que de cop
abraonant-se al meu si
esvelt i ben polit
retorna...
Ha fet son vol àgil
per trobar
quan ens han robat
amb la destral, d’un cop,
el que estimava i volia...
I ara retorna lleuger i buit
buscant-ne el record
que empremta va deixar
a cada pas
seient o caminant,
parlant o be callant
seguint sa fèrtil ruta
L’ocell retorna al niu
per acaronar-ne el caliu
que abans tenia...
i que el feia viure.
Sols troba el brot i flor
del cirerer volgut
que ell collia.

dissabte, 23 de gener del 2010

503 -- LA GEGANTA JEU PETRIFICADA... foto pròpia del Montsant.


foto pròpia
22 – 1 – 10
La geganta jeu petrificada
En llit de roca dormint l’encís,
Un dia caminava estorada
Sent la reina del Montsant pedrís,
Però un verí entrà en sa ventrada
I allí quedà fent marge en el macis.
Un dormir etern els arbres hi bressolen
Quan el ventijol alena per les nits
I ella aixeca cap i passeja i aus volen

Esporuguides i retorna a joc en sol matí

divendres, 22 de gener del 2010

502 .- COM QUE AVANÇAVA A TOTS... foto pròpia.. de bolets al Montsant




20 – 1 – 10
Com que avançava a tots
Me’n en reia.
Ara duc crossa que em suporta
i fins les pedres dels vorals se’n en riuen.
voldrien veure’m esclafat.

Quanta misèria
No conèixer abans la realitat !!!
Si portes crossa
se te’n riuran.
Fes anar la crossa del cap...
La de lledoner
per casos especials.

dijous, 14 de gener del 2010

492.-L'AMISTAT QUÈ ÉS ?........foto pròpia, rasquera

foto pròpia, ubicació Rasquera

14 – 1 – 10

L’Amistat que és?

Una cosa fútil ?

Una cosa subtil ?

Crec és quelcom que és,

És té, és veu.

Que cala fins entranyes,

Que entra per la sang

I circula i circula

I no deu acabar mai.

L’Amistat fins sacrifici,

Sap ella bé el seu ofici

Si vols arribar a AMISTAT

Es pot perdre l’amic,

Mai L’Amistat

I, és que l’amic és el físic

L’AMISTAT és l’esperit.

Fins podem perdre l’anell

Que ens uneix amb l’amic,

Però la marca al dit, a l’ànima

No s’esborra mai, mAI, MAI !!!!

.............

- assumpta - ha dit...

L'AMISTAT, és un regal compartit!

És parlar i saber escoltar...

És somriure obert d'infants que no creixen mai...

És una abraçada tendra i saber donar la ma...

És oferir mocador a qui necessita plorar...

És fer enlairar estels i capbussar-se en el mar...

És trobar el llum quan la foscor ens ha atrapat...

Ès plantar una flor que crèix amb el pas dels anys...

És una aventura que tan de bo, no s'acabi mai...
....................
...............
Carme ha dit...

L'amistat és un present intens
que s'allarga eternament.
L'amistat és poder ser un mateix a cada instant i a cada moment.
L'amistat és acolliment de trasbalsos i penes.
L'amistat és la paraula
i el silenci en proporcions adequades.
L'amistat és riure.
L'amistat és mirsr i veure i entendre.
L'amistat és compartir.

14 de gener de 2010 18:33

............

Assumpta ha dit...

L'amistat veritable és un tresor immens