Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos Rasquera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos Rasquera. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de gener del 2010

492.-L'AMISTAT QUÈ ÉS ?........foto pròpia, rasquera

foto pròpia, ubicació Rasquera

14 – 1 – 10

L’Amistat que és?

Una cosa fútil ?

Una cosa subtil ?

Crec és quelcom que és,

És té, és veu.

Que cala fins entranyes,

Que entra per la sang

I circula i circula

I no deu acabar mai.

L’Amistat fins sacrifici,

Sap ella bé el seu ofici

Si vols arribar a AMISTAT

Es pot perdre l’amic,

Mai L’Amistat

I, és que l’amic és el físic

L’AMISTAT és l’esperit.

Fins podem perdre l’anell

Que ens uneix amb l’amic,

Però la marca al dit, a l’ànima

No s’esborra mai, mAI, MAI !!!!

.............

- assumpta - ha dit...

L'AMISTAT, és un regal compartit!

És parlar i saber escoltar...

És somriure obert d'infants que no creixen mai...

És una abraçada tendra i saber donar la ma...

És oferir mocador a qui necessita plorar...

És fer enlairar estels i capbussar-se en el mar...

És trobar el llum quan la foscor ens ha atrapat...

Ès plantar una flor que crèix amb el pas dels anys...

És una aventura que tan de bo, no s'acabi mai...
....................
...............
Carme ha dit...

L'amistat és un present intens
que s'allarga eternament.
L'amistat és poder ser un mateix a cada instant i a cada moment.
L'amistat és acolliment de trasbalsos i penes.
L'amistat és la paraula
i el silenci en proporcions adequades.
L'amistat és riure.
L'amistat és mirsr i veure i entendre.
L'amistat és compartir.

14 de gener de 2010 18:33

............

Assumpta ha dit...

L'amistat veritable és un tresor immens



dimarts, 7 de juliol del 2009

330 .- PUJARÉ FINS AL CIM -- foto propia carrers Rasquera

Fotos propies, lloc carrers Rasquera.
El primer pas que he dat al aixecar-me aquest matí, se m'ha colapsat aquesta idea
dels impossibles, l'he fet circular per el paper, mireu com ha quedat,...Com si fos el primer traguet d'aigua del pitxell de la serena.

7 – 7 – 09
Pujaré fins al cim
amb les alforges ben plenes
d’impossibles .
Allí les esbargiré

- ajudat pel vent -
per la plana volguda....
Qui no espera un impossible?
.............
Després al anar a xapullar-me les gates per treure el poquet de son que queda
he dubtat en si era bo, pujar l'aigua fins un lloc cara i cabells on encara devien rondar una mica espabilats els somnis que després mai recordo.
M'ho faig fàcil, ja que no volen segona representació,
el boli m'ajuda a fer trenets
i ha quedat així la meva queixa. Anton.
7 – 7 – 09
No m’esborris
el polsim dels somnis.
Sense ells,
com ho faria?