Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos pròpies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos pròpies. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de juliol del 2012

ELS VOSTRES REFLEXES... fotos pròpies



En un recó d'un bancal de presseguers, cobrint l'espona naixia aquest coixí on les roses hi feien tossa. Uns dies abans havien estat en seu esplendor. El sol cruel del migdia les havia maltractat i aquells pètals ja endarreien ales en una cadència de vida que sap que arriba el moment ja de desaparèixer. Però encara em parlaven... I solicit les vaig encapsar en fotos i després, un lleu escrit com a record del moment. >Tot arriba i tot passa. Fins el silenci i el perfum i la paraula...Potser som com roses que també perim... Però hem donat silenci, perfum, paraula. Anton.
12 – 5 – 11
Els vostres reflexes vivents, atònit, m’ofusquen...
Vareu néixer roses de llum il·luminada
i com parterre vos subjecta segura botxa blanca
i pallerols us lliguen el perfum que se us escapa.
Us heu presentat a bocana de port alegres
fuetejant el sol, pinzellant la paraula
per que el verd alegri galtes,humor de verges,
que coreografia exalten, reines del lloc ufanes.
Vindrà la ma o la tisora a segar-vos l’ànima
i les punxes de defensa encongiran l’arma,
No voleu que sang brolli damunt vostre esperit, ara,
tenyint vostre color groc, sedós, de brull escarlata
Un gerro acollirà la bellesa de llum i paraula
i uns llavis vindran a besar-ne el perfum que li manca.
Generoses sou. Pètals,llavis complaents. Confiades
cedireu vostra nissaga eterna, senzilla, estimada.


dilluns, 16 de maig del 2011

SOBRE ELS RECORDS.- F. CIRERES... fotos pròpies



16 -5 -11
L’argüia un record com un atzucac.
se li plantava davant incòlume
i no li permetia seguir nostrat camí.
Motius alegres, inconsistents, passables,
negacions, intransigències, neguits...
Un sens fi de paraules i fets dilectes
que l’aplanaven al no refer-se vius.
-Això del record – es deia – és insistent
i ve i marxa i retorna i penetra endins
i te’l trobes pujant les escales o baixant-les,
assegut al seti o amb treball als dits.
La ment deu ser un llibre – tantes pàgines –.
Bones i no tant bones que ens obliguem llegir.


divendres, 13 de maig del 2011

ELS VOSTRES REFLEXES...fotos pròpies



12 – 5 – 11
Els vostres reflexes vivents, atònit, m’ofusquen...
Vareu néixer roses de llum il·luminada
i com parterre vos subjecta segura botxa blanca
i pallerols us lliguen el perfum que se vos escapa.
Us heu presentat a bocana de port alegres
fuetejant el sol, pinzellant la paraula
per que el verd alegri galtes,humor de verges,
que coreografia exalten, reines del lloc ufanes.
Vindrà la ma o la tisora a segar-vos l’ànima
i les punxes de defensa encongiran l’arma,
No voleu que sang brolli damunt vostre esperit, ara,
tenyint vostre color groc, sedós, de brull escarlata
Un gerro acollirà la bellesa de llum i paraula
i uns llavis vindran a besar-ne el perfum que li manca.
Generoses sou. Pètals,llavis complaents. Confiades
cedireu vostra nissaga eterna, senzilla, estimada.


divendres, 29 d’abril del 2011

SECA SOCA D'OLIVERA.... foto pròpia



29 – 4 -11
Seca soca d’olivera
sort que t’arrel ha guardat
el deliri de tot arbre,
la sàvia, suc ancestral.
Gelades i neus t’han fet mella,
tu que n’erets gran casal
culivant mòbil ocellada
tots els dies dels teus anys.
El picot et foradava,
rata i serp hi feren jaç
i pinsans, pastorella i fumada
rondaven ton pis sembrat.
L putput veient roges roselles
anunciava les cireres madurar.
Tu flories. Raïmets entre fulles
Llençant al vent el pols safrà.


Eret’s com castell. La nuvolada
s’havia d’escorrer per el ramatge besar.
Alta com lliri... Un dia un xurrac
va dir: - L’orgull seu ha de baixar.
I serradura per terra... Fora brancatge
et varen, la teva altura, arranar.
I es que teva oliva no valia...
L’amo pistrincs volia cobrar
El Picando t’empeltaria... Joc faria
et canviaria  el vestit abnegat
Pels canuts d’empelt brostaries
la tendror seria mil pollancs...
Aquell hivern s’estengué el rou pecat
que venia a visitar-te... Males arts.
La nafra et tallà la tendra ventura
i plena de cagurros vida desinflà.
Ha passat temps... Ni fems ni bona menja
t’han fet ser aquell arbre immens, gran.
Ara, soca seca, ets teia...L’amigalla
ha marxat... Mai et visitaran estornells...
Soca, seca, ets sols quatre pollancs.
................

Pilar ha dit...

Soca seca, però el brancatge,
és ple de fruits, a vessar.
Aquest arbre mil-lenari,
el guarneix negre rosari
d'insectes en processó.
Simfonia de color i de bellesa,
damunt del qual voletegen,
voliaines multicolors.
La seva florida, és
la pols blanca dels estels.
Bella polseguera blanca,
que es transformarà en estampa
de color menta i de móra.
29 d’abril de 2011 19:33
Elimina


dijous, 28 d’abril del 2011

EN MIG DE LA PORCA.... foto pròpia

28 – 4 – 11
En mig de la porca seguint sa via
Les margaridetes fan el seu camí
Com ous estrellats, petits, de mare guatlla
omplen la taula terra d’inesperat desig.
Les veig com mainada corrent cursa
quan de l’escola, mestres, els fan fugir
I la gatzara de blanc i groc barreja
amb altres transeünts que esquiven perill.
Qui no pensaria en estrellades estrelles...
Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.
Alguna cadernera en farà bona festa
quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.
L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires
s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,
Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia
i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!
I les brindarà per que juguin sa estimança
als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!
i les parelles dits i llavis parlaran fantasia
psant en una margarida els seus destins,
................



Pilar ha dit...

Oracles d'amor,
dubtes de la primavera,
encatifen el camí.
Inspiració de poetes,
nom de dona,
flor humil.

Aquestes són les que més m'agraden!
28 d’abril de 2011 21:23
Elimina

Blogger Joana ha dit...

és el primer signe que ens diu que la primavera ja és aquí.

" entomo el camí
plagat de colors,
del pot a la paleta
en surt un tapís!
28 d’abril de 2011 21:53
Elimina

dimecres, 27 d’abril del 2011

1.- CABANA DE L'OCTAVIO... fotos pròpies



1.- CABANA DEL OCTÀVIO
Guàrdies de corps et posen sa finesa
-Presseguers plens d’exuberant deliri –
abans dos oliveres et feien companyia
quan el cep era l’amo d’aquesta terra.
Quasi que no serveixes de res. La nova era
es complau en portar casa mòbil fins la finca
i el que tu alegraves de foc i de conversa,
ara, amb quatre rodes al personal dignifica.


Teulat contra sol i pluja, empar dilecte...
A un racó el tronc cremava i coïa la manduca,
uns setis guardaven el cul de fredorades
i tenies el cantiret fresc i la catrana
i fins al sostre,útil, hi penjaven cistell resguard de rates.
Les melitxes no es sucaven al oli de carmanyola
i els borrassols i sacs culivaven la gosada.
Avui estàs aquí, remembrança inexorable...
Ni un caçut no et visita per neteja de socada,
ara, amb aspergís de bota beneeixen terme
i l’herba dels conills amb segadora tallen...
Recordo que assegut a teva vora
el so i traqueteig del tren a bon tall arribaven.
Dava aire de ciutat i tu erets casal noble...
Ara, si les goteres no et sostrauen i curen
seràs un monument a un passat fugint
en un espai terrós que tu dignificaves.

dissabte, 2 d’abril del 2011

DAVALL DE LA FLORADA.... fotos pròpies


Davall de la florada
vasets menuts d'or s'encanten
amb la bellesa blanca de l'abre
fantasia de llum de fada.


Atapeit com rusc d'abella
ha florit la rama excelsa
cantant fluits vents d'innocència,
escampant llum, fanal, a terra.


Com cap de vell,
blancor de cabellera
expliquen al cel i a la Bruixeta
tot el neguit, tota falera,
que no vingui fredorada
- gotes de pixum de nit, gebrada-
i trenqui tot l'encís
de ser-ne robí encés,
melor d'abella
per llavis verges de princesa.

dimarts, 29 de març del 2011

AQUELL VELL CIRERER...fotos pròpies



No tinc a ma el que buscava. Hi he posat un ametller vell en representació d'aquell vell arbre del que tantes cireres vaig collir per menjar a casa o bé obsequiar.Eren uns arbres en que trencar-li solament un brot era pecat. Als dotze anys jo hi pujava dalt i anava de rama en rama, era grandiós, una soca més que la cuixa i amb uns cimals que tiraven amunt, espés podia un dins amagar-se i que fins no ser la persona a prop no el veia. Moixons i humans se'n alimentaven i encara en quedaven en rames altes on ni amb crossa es podien collir. Quants records em porta. El poema ha sortit així rapit, sense pensar, estava fet. Si més llarg hi hauria afegit lluites entre ell i jo, un xibal amb poca experiència.Anton.




29 – 3 – 09

AQUELL VELL CIRERER
.............
Allà en el lluny de la contrada
seguint camins de ferradura estrets,
el cirerer alça sa ramada enlaire
com beneint el terme que és tot seu.
El plantaren fa anys, qui se’n en recorda
quan assentaren el cep en aquell tornall.
La partió del Pelegrí. Terra ufana.
Costeruda. Dominant com vela de barcam.
Prop el barranquet volien clavar-lo.
Un vell digué . – A la trona com rector.
I ben amunt a prop de pins i matollada,
un clot ample el rebé com son senyor.
De brotada en brotada amunt surava,
esplèndid s’ensenyorejava com pastor.
per baix la vinya el guarnia i el besava,
ell s’erigia com el gran comanador.
El fred, al temps li atordia les ramades,...
Al març de ses gemes explotaven vives flors
i els penjolls de granets amb fullam confonia
son verd pletòric, esperant el roig color.
Els pètals ja no hi eren, tot era campanetes
el sol les escalfava, el vent els hi feia petons,
els ceps que ja florien, enveja en tenien...
I corre mes d’abril,... L’eufòria el torna boig.
Vermell en mig del verd a dalt de les ramades
es balancejava mesclant-ne sa vivor...
Ja algun ocell amb bec net vindria a picar-ne
aquella rodona que es mou i que fa foc.
Poca defensa l’arbre en contra d’ells tenia...
Ell produïa perquè el moixó amb el pinyol
volés al lluny d’aquells tornalls de vinya
i deixés caure a bon fi el fruit del seu amor.
Al cap del temps per tot el terme hi creixien
nous arbrets, plançons d’aquell arbró
que seguint terminis que el condicionaven
escampava vida, sa nissaga, amb zel i amor.


Avui, quan veig al terme eixes plantades,

se m’inunda el cor pensant en l’arbre vell
que ell sol deixà en el terral marcades
la empremta humil dels avui joiosos cireres
.............
montse ...de fons d'armari ,ha dit...


Maduren records,
penjant del vell cirerer,
murmuri d'anys.



29 de març de 2011 16:58






dilluns, 30 de novembre del 2009

456-- LS SEUS ULLS PARPELLEGEN... foto pròpia.

Fotos pròpies. Aquest diumenge passat amb la maquineta meva, gens pressuntuosa em regalava uns quants moments amb l tardor en els arbres de conreu i de bosc. les fulles que es van oxidant i moltes j han abandonat les rames i d'altres més tossudes encara pengen com conills caçats pel gos en les rames del arbriu. És un espectacle de colors grocs, roigs, marrons de tons i gama diversos i verds que s'acaben.. Hi han milers de composicions en l'escenari... Es pot triar... ja els aniré posant... Això si, estavva molt ennuvolat, a punt de ploure...Anton.

29 – 11 – 09

Els seus ulls parpellegen la carícia

quan els dits remenen l’aire en la pell,

El silenci s’escruix callat en sa delícia

i la boca emmeleix llavis amb nou bes.

Calla el temps que no posa pas pressa.

Calla la paraula. Es juga memòria d’instants...

Calla el camí. Les passes silencien fressa....

Calla el riu. L’aigua xapoteja silenciant...

Mut l’aire rellisca i per pendent rossola.

Els dos cossos musiquen compassos entregats

i fins l’ànima sense mot compren i vola,

Sols la carícia ressona en ments, avui, volant.


dimecres, 22 de juliol del 2009

344 - EL LLEDONER -- foto propia

EL LLEDONER
En el bloc RETALLS VELLS - dedicat a la Torre de l'Espanyol - ahir hi vaig entrar aquest poema en vers el record de quan menuts anavem a la Vilella Alta, tota la xibalada a collir lledóns, per menjar...eren tant bons, la gana ho deia. Els escuravem més que una oliva el seu pinyol que després servia de projectil,,,
Bons recors, vells records, grans records que ja no tornen. L'arbre del que ens serviem quedava plomat com una gallina a punt d'anar a l'olla, però l'any que ve tornava a fruitar... Ara, ja el veieu sembla un moltó amb tota la sarristera sense xollar. Ningú el toca, potser ningú el mira,... verd, té l'aigua a soca i els abonos segurament controlats, és ufanós i el fruit verd encara no crec que ningú vagi a dir-li que s'assembla a la mel que en les fexines de canya es posaven al ullals de les golfes per que els abegots anessin a deixar-hi el seu producte que menjavem amb delit... Anton.
21 – 7 – 09
Lledoner, com em recordes
Quan de menut pujava a un com tu,
Que a la Vilella ens regalava
Sense mira el seu deliciós fruit.
Pantalon curt. Genolls pelant-se....
Lluita en les rames. Qui més valent!!
Omplíem butxaques per menjar-ne
La mel d’abegot d’aquell gust teu.
Set o vuit lledons remenant en boca,
Les dents rascaven carn i pell
I l’os era al canut la bola boja
Per miol de gat, remuc de gos vell.
També la lluita al amic saludava.
A la vella que passava amb mocador al cap.
Es buscava per totes ...fer excel·lent diana
Amb la bufera concentrada en son ball.
Mentre la butxaca era plena
La valentia rondava en mi, menut,
Quan la munició tocava terra
Era hora d’apartar-se de foc i fum.
Avui no et toca el cabell la xibalada
Altres distraccions fan el seu bull
Tu tranquil,mirant tota la l’arbrada
I esperant que et regui l'aigua ...
Per aquí no hi circula cap canut de buf.

dilluns, 18 de maig del 2009

284 .- A LA MARGARIDETA LI CAUEN LLAGRIMETES / PENSAMENTS PROPIS,.. fotos meves.






16 – 5 -09
A la margarida li cauen com llagrimetes
paraules blanques, queixes de si i no.
La donzella ha collit amb dits d’amor les fulletes
que al terra assaonen uns projectes nous.
Queda en mans verges la llum groga, filletes,
botonets cenyint-se, unint joiosos seus cors,
Son capets d’agulla que fan coixí. Germanetes
que mare parí un dia regalant a fembra goig
.......................

PENSAMENTS PROPIS

3.- En l’índex de la intel·lectualitat de cada personabé hi hauríem de sumar el grau de la voluntat seva.