.jpg)
Com
m’encantaria junyir la veu blava
del
cel altívol i l’esperançat mar
a
la muntanya que de dol afanya
i
amb el blanc ens cita a escriure el tall...
El
tall de l’ injustícia que ens subjuga
que
ens aplana clatell i anorrea el cap...
Ai,
cimbori de nostra terra aimada,
del
teulat sorgeixi ja l’últim esclat
de
campanar que li han robat campana
i
sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.
Esclata
veu d’un poble en que sa llengua
la
menysprea el prepotent justicier cruel
que
fins l’última paraula ja se’ns menja :
INDEPENDÈNCIA,...
Ho ara o esclaus serem.
DE
REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON.
...............
