28 – 3 – 10
Dins del pou
estret i fosc,
m’havien aclofat,
no em podia moure.
Tenia por de tot,
cap corda m’ajudava
a grapejar
de dits i peus
a veure la llum
i vent a cara.
El sentiment plorós
a peu descalç rondava
i la clepsa ressorgint
va collir-ne boja
els records...,
i el meu esperit
flotant pujava
a seure en el brancal
on pou calmaria set
i seti al cos daria calma.
Benvolguts records
vius, latents...
d’ells ompliré el pou
que em salvin
de la negror espesa
que vol engolir-me...
