Un dia, fa molt de temps, la Joana va entrar al meu blog i em va deixar: Tornaré, ens llegim? - I aquesta premisa ens ha dut a comunicar-nos en innombrables moments. Jo hi trobo, quasi sempre, per no magnificar, un gust senyorial en els seus escrits.Un regust que t'invita a seguir i paladejar el que ofereix. Per mi, la tinc classificada com la SENYORA dels blogs que visito, mireu, us soc franc,em dona aquestas sensació. Ja no és sols la pamela que enmarca una cara en el seu logotip, sino el ressó del seus escrits quan els faig meus en la lectura. Li he collit aquesta finestra... Allà hi vaig possar un coment al mateix córrer per el seu lloc. Gràcies, Joana, pels bons instants que he pogut gaudir amb tu i l'ajuda que sempre m'has fet .Anton
20 – 3 – 10
Agresolada entra la llum.
Els barrots no clouen la distància
i l’habitacle s’omplena
de desig de vida perdurable,
TU erets receptacle
a tota llum pura i neta
i la coïes en teu intern
per retornar-la més polida
a l’exterior que espera.
Restes oberta de records
que noves llums faran seus
en un abastable seguir
en causes de Pau i Amor obertes.
Corre, llum, com ELL corria
netejant les impertinències.
...........
17 – 3 – 10 –comment a Llum de dona
a la mateixa foto de finestra.
.........
Jo obriria la finestra
esclava d'una marca que barra
els seus ulls a la llum
que la circunda i la traspassa
Jo obriria la finestra
per mirar i veure
per copsar-hi vida
dins l'habitacle
que resta fosc.
Jo obriria la finestra
per que el destí
no clogui el seu temps
en la picardia de l'absència
esclava d'una marca que barra
els seus ulls a la llum
que la circunda i la traspassa
Jo obriria la finestra
per mirar i veure
per copsar-hi vida
dins l'habitacle
que resta fosc.
Jo obriria la finestra
per que el destí
no clogui el seu temps
en la picardia de l'absència
