11 – 6 – 11
Llumí encès que fas cantar al·leluies
quan ta claror s’escampa arreu...
Febre de foc, tió de la llar vella
on residia conversa i consol...
Difumines boires i a la mar calma
estens en son cristall el teu delit,
penetra en els cors que enyoren dia
i que les veus caminin per mon segur.
Que guspiregi la torxa de l'intel·ligència
i condueixi al poble per senders de pau.
Que esdevingui la llum a tota clepsa
en consens de treball unint les llibertats.
Que tots junts, germans de caminada,
brindem, atents, nostres millor s afanys.