Els dits de la ma han collit l'estel d'allà on ja relluia.
Restaran en eixa flor com dos núvis
Estel i ma al retornar han expresat conjuntament la vida, injertant-se en la flor
per continuar existència digna.
Ara daran perfum, visió de bellesa, espectacle excels, claror de goig tot el dia
i per la nit tornaran a caminar per que els infants somniin dolçors
de joia i alegria
-Estel - diu la ma - la flor serà nostra vida
Tu oberta donant llum...,
Jo estimant el que volia.
----------------------
Quan un se’n en va
I veu un estel a la ma
El cull com recordança
Per gaudir-ne més enllà
L’estel llueix tremolós,
Còmplice d’aquella ma
Que té enyorança en camí
Mes, ja no pot retornar.
De lluny i en la clara nit
Sense núvols ni boirina
Il·lumina terra i arbriu
Volent allí establir vida.
Des de tants angles es veu,
L’estel que la ma volia
Que donarà consol seu
Aquí la ma esborrà
i ara se’l mira
