Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nit. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de maig del 2018

DALT DEL TERRAT DE NIT...aquarel·la


111.- 21-4-18.
DALT DEL TERRAT DE NIT... 
L’orfebre de la nit desperta
i tot casa posa alerta...
S’escola ara el nou crit,
Rebombori en el llit,
La sang bull i no s’aquieta.
La natura obre aixeta
i entra ja en l’escenari
de la missa i el rosari
que omple de goig i delit
del més gran al més petit.
Avui la lluna és lucernari
per mirar-ne el mostrari
dels estels de llumet fi.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 21-4-18.

diumenge, 14 de gener del 2018

ES PON EL SOL... aquarel·la


El sol es pon en la serralada
Com si caigués en un esbalç
d’on costarà el retorn....
Fet il·lusori. Collí una canya del riu
i mataria la serp que de llums de colors
es produïa entre núvols i serralada...
Quin espectacle més al·lucinant
veure la mort del dia.
Entollat en el lloc els grocs i vermells
es transmutaven en morats
fins que les clarors s’encongien
reverenciant un fondre’s calmós.
Allí teníem la senyora nit... !!
Vindria la lluna, lluerna viva en l’espai ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-1-18

dimarts, 22 de novembre del 2016

ÉS LA NIT... aquarel·la


És la nit. Fosca. Soroll de grills...
El mirar el tinc extasiat en el cell
que el cel em presta amb els estels
que em sembla un colador de foradets
on podem separar el líquid del sòlit,
i la realitat viva  de les abstraccions ?
També podrien caure eixes lluernes
i que sa mixtura ens fes bona claror....
Grills i lluernes,: sonoritat i llum...
La llum que parla, la claror feta veu.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-22-11-16

dimecres, 10 de febrer del 2016

HA CALLAT LA NIT... aquarel·la


Ha callat la nit...
La lluna rodona
és com carn i esperit.
En finestró de la casa
guaita l’àvia  revella  
i mira el serral blanc
per on caminava ella...
Avui la lluna li parla.
- Ja estic estesa
Predicant xuis, xius
De quan erets nena...-.
Té memòria la nit
quan davall de la prunera
son amant tenia neguit
d’abraçar-se a ella.
Ha passat molt de temps
de son brill d’estrella.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..-10-2-16.-

divendres, 13 de febrer del 2015

DAMUNT EL FONS NEGRE... aquarel·la


Damunt el fons negre del vestit, fosca nit que camina,
pentinava el seu or la provocant cabellera...
Cortina al aire, els dits del vent removien amb solvència
I acompassadament el projecte d’un escrit que brilla.
Ni lluna ni estels guaitaven el camí seguit per la donzella ...
El trepig, sonoritat de fulles seques que es queixen
l’acompanyaven com melodia que violins en feien clam...
Tot el caminal, amb l’herbei florit rendia toia inacabable
com res mantra adorant guturalment alabances certes.
Estorada, orgull de verge, passejava les gràcies  enclavades
en un andar voluptuós per un mirar de sàtir a l’aguait.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12-2-15.
.........SILENCIS
25.- La tartanya n’era tranquil·la
Tapada en la terra humida esperava el seu instant... 

dijous, 20 de març del 2014

ÉS LA NIT... boli ràpit


5 – 9 – 7 – 12
És la nit. Un fanal fueteja clarorada.
Dins del cor les papallones surten
a batre ales i cos nu en el cristall.
Xineses formes cauen en carreu del carrer
i la quietud no les deslloriga.
S’extenuen les falenes i cos i ales nus
reboten mortes en el peu del fanal encès.
Altar de misteris, un grill romp crit
i la nit pren cura d’estorat silenci
que l’insecte ha desballestat com roda
xirriona que vol arribar a la claror.
En el finestral una enamorada clama a la llum
per que desperti a Selene que dorm

en els coixins d’uns núvols negres.
DE REBAIXES 12.- ANTON.- T.E.-9-7-12