Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ocell.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ocell.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de setembre del 2011

OCELL O IL·LUSIÓ



13 – 9 – 11
Recordava quan sent menut llençava pedres a la bassa.
Un deliri hi tenia quan l’espetec a l’aigua
formava cercles concèntrics fins arribar a vora.
Somnis d’infant, ara tornaven potents, dilectes.
Collí  una pedra menuda
i zas, davall braç marxava
i esclafint en el líquid
vindria visió de somni ?


Veié un ocellet caigut del niu
en el clot produït per la pedra.
Rebrollant a pell tendra... Esclatin...
Emmudit de por. Defensa d’ales i potes...
Com assoliria per salvar-lo ?
Els cercles venien tènues, esmorteïts...
Mai arribaria a salvar-se l’ocell ....!!
Inquiet s'ajopí fent seva
una pedra com el puny. AQUESTA !!
I els cercles, potents, s’apropaven ...
Amb l’il·lusió a les mans xipollejava.
Remava a favor. Venia, venia l’ocell.
Piule al bec. Ales esteses. Ja el tinc !!
Pobret. Poc em falta. El sol lluia
i la ma dins l’aigua rebria el premi.
......................................
Com podia entendre-ho ? L’ocell no hi era...
Il·lusió perduda en seu mirar?
Realitat que no és, que li falla...
Al·lucinació.... Ofuscasió...Ceguesa...
Submergida la ma, encara,
volia collir quelcom irreal...

Però l’impuls del pit
beneïa la pedra.


divendres, 10 de juny del 2011

NIU I CIRERES .... fotos pròpies

Ploviznava finet i vaig descobrir darrere el floc de cireres un niu...

Sense l'arbre no hi hauria fruit


Carme ha dit...




Ocellets créixen
ben covats per la mare
menjant cireres...


Afortunats ocellets!
10 de juny de 2011 14:08





Joana ha dit...

Sota les fulles
els colors de la vida
neixen i moren.
Quin regal Antón!
10 de juny de 2011 18:4



On seria el niu sense arbres


Arbre i niu formen família


Sense mare no hi hauria fill.
................