VOLEN ELS OCELLS... aquael·la

Ha posat peus a la cantonada...

No intenta mirar rere seu

on aquell carrer llarg és  de records...

Canta per distreure la moixonada

que l’atropella a cop d’ales...

Ells, juguen, pugen i baixen

de les capterreres,

balconada on reguarden seva casa

niu d’anhels i joia a ensenyar...

Mira, ell, cap amunt,

coll com fletxa llençada,

i s’enjoia en el revoleix dels ocells...

Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.

Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,

que canti el cor en paisatge nou...

Que la llum sigui clara, neta, transparent.

DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15

.........SILENCIS

31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.

OCELLS... aquarel·la

Caminen eixalats,ja no volen,

no canten veus, ans tot alegria

i el corb negre llença les Os

esclafant-les en la singlada.

En el gran roc rebota el crit

que abans reietó mirava

sumit en l’escletxa

que deixa veure la dificultat.

La tarda es dissol

i no ensopega l’hora.

Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc

i el flaire gasós de la llum

caurà esboirant-se fent llampurnes ...

Dormen, ja les formigues

i el ressò dels sospirs

obre la finestra del llençol.

La nit farà escriure nous versos.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 29-11-14

VOLEM SER ESPERIT.... boli ràpit.

12-7-13.- 

Volem ser esperit.

El cos feixuc s'allunya

i en la boirina

veiem el pas del riu.

Pellerofa que camina

s'esfonsa en l'aigua

i metamorfoseja simbiòtica...

Cau fosc de llum buscada. 

I l'esperit calla,

el cos encara viu. Anton

DOS OCELLS... boli ràpit

En l'ajuda a l'altre,

estem al seu costat

o estem del seu costat ?

Volantins estan fent els ocells,

els admiro...

Quina dificultat es propossen patentar ?

Un petó al aire...,

una acrobàcia...?

Saben que el precipici el salven

amb ses ales i sa voluntat.

Ens haurem de promocionar ales,

no en tenim prou amb les mentals

per sobreviure els perills...