Tota la natura és màrtir del temps... I ell, no sé quina meta busca en seu acompasat pas... Nosaltres som temps? Arbriu i terra i pedruscall i pedra compleix el deure de seguir-lo. Existirien sense ELL... I nosaltres ? És raonable que per ser- - ens dieuen les sirenes- INFINITS, hem de passar per la temporalitat física?- Anton.
28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
i la continuïtat voldríem..
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren,
treball de sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.