1 – 4 – 12 –
Des d’on no bufen
els vents
sempre miraràs el
bo
per triar-ne ta
conquesta.
Viuràs, persona
de la terra,
encara que ta
flor es marceixi
per que el sol ja
crema,
però l’aigua et
reviu.
Ens queda teva
llum,
claror que
espargires
i s’allotja
present en tot quant feres.
No marxes, si no
que arribes
com catúfol que
desaigua
per regar la teva
sínia.
( A l’oncle Juan que ens ha deixat...)