COM UN NIU... acrílic

Com un niu d’orenetes tot en ordre...

En l'últim ordre establert... 

Canviants, 

la voràgine la fem a mida 

i queda el nou estatus...

Bell concert de micro elements

que ens diuen que em estat joiosos ?

La felicitat ronda en les galtes

i els ventres plens a sobreeixir.

I la taula a rebosar de les deixalles

que han fet goig i han complagut

ara son nosa que embruta...

Pensa en clarinet de llavis

que xiuxiuegen prets

històries i miracles...

Pensa en niu d’orenetes...

Com fan borrombori la menudalla...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 3-3-17

331 -- L'ORENETA JA CANTAVA

fotos Google.

Quan s'esborra el mantell negre amb el besllum de la primera claror,

les orenetes surten a fer el reconeixement del poblat. Deixen els nius amb la cria

i comencen el seu treball, orquestra afinada diuen a tots, poseu-vos en marxa

que ja arriba el sol solet, la fresqueta matinera del relent, les primeres olors,perfums de flors en balconada,,, Neix el dia. La alegria.... que ens cobreixi

cos i ànima...

..................

8 – 7 -09
L’oreneta ja cantava
al clarejar el dia.
Primers versos recitava...
Eren nous salms d’alegria...
I la llum se’ls estimava.

Avui,

Es petonejaven claror i vida