PERSEGUIA LA PAPALLONETA... aquarel·la

Perseguia la papalloneta,

Primer amb la mirada...

Un delit de collir-la i fer-li petons...

No li feia engrony i la perseguí...

Un gest menut seguia el seu vol

fins que en un instant la tenia a la ma,

però lliure. Volia la seva consciència...

Que fos ella que aplaqués ses ales...

Quieta... Aquell moment més llarg

sotmesa sense pressió era seva...

Com sabia l’insecte que era lliure ?

Poc temps i emprengué el vol.

Passava per sa mirada sotmesa i lliure

com tots voluntàriament voldríem.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

AJOCAT... aquarel·la

... i va volar i en un instant

aquell ramatge estrany l’acollí.

Delicadament i amb tendresa

ajocà el seu obert llibre

fet papallona de les gemmes suaus.

Dits i brancall d’arbre sensible

al contacte i al acolliment

el rebien amb dilecta suavitat.

Quiets els dits i papallona

sembraren caliu d’estança.

Espinyolaren desig i volaren quiets

per la indesxifrable conjuntura....

DE REBAIXES 15. ANTON.-T.E.-20-3-15

........SILENCIS

49.- Esperar reconeixement, ai!!, pot causar-nos gran decepció.

DEIXEM... aquarel·la

Deixem que voli la papallona,

que les margarides diguin Si i No

que siguin lliures les dos

de emprendre vol i opinar

que cap ma els barri el pas...

Que siguin lliures... !!!

ANTON.- T.E. - 9-11-14

PAPALLONA I MA OBERTA...salms de l'amor... aquaarel·la

PAPALLONA I MA OBERTA...

.........................salms de l’Amor

 ...li va dir la papallona a la ma :

Baixaré al teu TU

per que abracis el meu JO...

Aleshores, TU seràs el meu JO,

JO seré el teu TU...

Qui podrà entendre-ho

si tothom prioritza el seu JO

I que li fa el teu TU ?

A la vora

Les tasses per beure eren iguales

I feien dring besant-se.  

....................

Gràcies  a tots per les vostres paraules d’alè

Per seguir escrivint i pintant...als mes 83 anys.

T... i Anton.

DE REBAIXES .- 6 – 2 – 14.

PAPALLONA...boli ràpit

Anirem filant brotons de vida ?

Les esfilagarsades les repararem

recosint els estrips dins nostre

i tornarem a ser,

a començar

el repte que ens enardeix.

Quantes nits vetllant la menudalla.

De guspires que ressusciten

idees d’incomprensió nostra,

recels escrits en instants que arriben

i s’aposenten amos de la pensa

i no ens deixen ser nosaltres...

Els records bleixen

i retornen al precipici

i van caient un rere altre

com temps que balanceja

en el jardí del arbre copiós

on hem gaudit d’instants de brega

esperant aquest moment sublim

del encontre amb el passat.

Papallona efímera som

Vivint en el coixí de la flor.

DOS GOTES DE PLUJA............ foto google imatge.

foto Google imatges

9 – 6 – 10

Dos gotes de pluja

baixaven del cel calmoses.

La ma d’un pagès

en la conca les acollí.

Què boniques !

Què rodones !!

Tenen un brill... !!1

Les diposità en la terra cavada...

Les dos gotes serien OR ...!!!

Fructificarien les plantes,

esdevindrien dignes flors... !

.............................

Una tija que no tenia fulles

veié les gotes i se les xuclà.

Revingueren dos ales verdes

i el cos es mogué compassat.

comença a volar amb destresa

i d’OR tot el pla en sembrà.

..................

Avui plou. Son papallones

que porten a les ales PAU.