La
parella en el carrer i a la fosca llum
de
la lluna vestida de núvols
caminaven
de la ma tranquils.
Una
bombeta de fanal atreia papallones,
Les
capterreres seques d’aigua anhelaven.
Les
finestres, vidres inquisitius, els espiaven
Les
portalades com estaquirots, portes tancades,
callaven
els secrets interiors d’amor, diners i salut...
I
en el carrer sonaven com tamborets seves passes.
a
compàs de cor,soufflé que esclata en ses pitreres
En
ses orelles paraules lleus, fines que acompanyen somnis...
El
frec de les mans juntes intimaven
i
les mirades es bevien les retines
i
els peus distrets no ensopegaven pas...
El
fluid de l’estima no emmudia, circulava
i
la sang vibrava al refrec volgut, conscient.
Tot
s’unia. Complex i senzill a l’hora...
La
bombeta els feu veure sa llum groga
contrastant
amb la queixa de la claror blanca
que
els abraçava com llençol que abriga...
Un
gir instintiu de cap i cabellera d’ella
fregà
els llavis anhelants d’ell i en el sospir
entrà
en el contacte dels quatre pètals.
DE
REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 6-4-14