PARLAR... ?... aquarel·la

Parlar?

Quantes vegades és cec

el nostre dir, el expressar-nos...

Diem Si o No com sospir vent

que surt per seguir conversa...

Ni la boca sonoritza.

ni la galta s’esplaia...

I sols els nostres pensaments

ens parlen en l’interior

sense voler acceptar controvèrsia.

Nostra afirmació o negació

vomita un entramat de paraules

que no diuen res als que escolten

per que no escolten nostra prèdica...

i nosaltres fem el mateix amb seva perorada...

N’estem farts de consells de paraula

que van al pou dels beneficis aliens ...

I diem Si sense atendre i diem No amb rebuig...

com girant cua sense assentiment

o fent el gat dient MEU i buscant

el coixí tou nostre on hi tenim les veritats.

Quant mal fa la hipocresia superba

que tenim quasi com norma de conversa...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-1-16.

PARLAR... aquarel·la

Esmerçar-se en parlar

i en la conversa ser l’última veu

comporta lluita

en vers el contrincant per vèncer.

Beure aigua, la boca es resseca...

...i qui no vol deixar plasmat

que és ell el que té la veritat absoluta ... ?

Parlar, parlar...

No és tant fàcil.

Volem cloure sempre el teló

amb l’aplaudiment, sobretot

Dient la última paraula.

Humans que som !!

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 9-3-15.

........SILENCIS

43.- De prioritats poden haver-n’hi tantes, tantes,

que les nostres poden semblar no ser-ho.

DEL PARLAR... acrílic

17 – 3 – 13

Esmerçar-se en parlar

i en la conversa voler ser

l’últim de posar el dit al pot,

comporta lluita

contra el contrincant.

Beure aigua..., la boca s’asseca,...

I,... qui no vol deixar plasmades raons,

que és ell el que té la veritat absoluta ?

Parlar, parlar...

No és tant fàcil.

Volem cloure, nosaltres, el teló

amb l’aplaudiment de l’altre,

dient l’última paraula...

Humans que som...!!!

Primigenis.

CARPE DIEM...

En DOE em va posar en perill. Que vol dir, CARPE DIEM?

Sort que altres també ho saben i m'enviaren el ocellet de Viquipedia.

He obert la aixeta i tal com rajava...

Si és massa potent aparteus que no seus mulli el calcer...

Després tot son relliscades. Anton

..................... recordarnos esta frase en latín: Carpe diem. La usó Horacio en un poema hace más de dos mil años (aunque nosotros la conocemos más porque salía mucho en una película, El club de los poetas muertos); la podemos traducir por Aprovecha el día presente, haz lo que creas que debas hacer, quiere a los que te quieren, ten esperanza en el mañana pero empieza a construirlo hoy, porque no te puedes fiar del mañana…

------------------------------

4.- Uns parlen.
Altres callen.
Quins escolten?
........................
Els que parlen
prou feina tenen
- si no s’esveren -
en pensar el que declaren.
Buit o ple
de contingut,
però, amb finalitat d’escolta,
d’aplaudiment
i de resposta amant a son ideari,
el fi del seu encenser incendiari
és que el fum lliurat
dugui a l’eternitat
que vol el parlaire...
Tot és cosa de buf d’aire.

Quietud.
Inquietud...?
Callar no és estar quiet.
És sols no parlar.
Fer-se el mut.
Protegir...,
doncs qui escolta el teu callar
no pot atribuir
el que vols dir...
La paraula és muda...és palla
quan és calla.
...................................
Escolta,fill meu, escolta,
Encara que sigui poca-solta
Si parla quelcom et diu
I si el pots treure del niu
veuràs que s’aplana
i calla...
Tu solament digues: Sí, si, si
La saliva espessa
Al llavi pesa
I la veu s’ha exhaurit.

---------------