115.- 25-4-18
...i li anaven caient les fulles com petons
fent-ne besades al terra ple d’herba.
Quin goig veure des de la solanada
l’altura, allà, ramatge on va ser-ne sospesa.
Sabia que com a esquirol havia saltat
sense esgarrinxar-se la cua estarrufada
i, ara, el vent les feia volar i revolar
apartant-les del casal on varen créixer i
viure.
Maleït sigui l’aspre ventot, abrupte inquisidor
que lluita per canviar-ho tot d’estat i lloc
i deixa orfe de retorn a qui eix goig
eixorrubillaria.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-4-18.
