Per assabentar-vos del per que no edito des de fa vuit dies.
El diumenge passat el meu fill, un atleta veterà de 45 anys, és va sentir indisposat en un entreno normal en la pista d'atletisme d'Ascò. No va poder arribar a casa i al poble veí - Vinebre - va ser atès per la seva dona, i després pes infermers que casualment eren al lloc. Amb helicòpter va ser traslladat a Bellvitge.
Segueix en la UVI o UCI amb el perill latent, però meravellosament cuidat per metges i màquines...
Tot segueix el curs que els professional dictes encertadament ... i l'esperança la tenim en ells posada.
Us ho he volgut fer saber. Tots sempre m'haveu atès més bé de que mai hauria esperat. Penseu que ahir complia /9 anys, si, setanta nou anys i poder estar aquí amb vosaltres sent ben acceptat ha set un bàlsam que m'ha ajudat a fer el poc que he fet.
Gràcies a tots. Amics, lluiteu per la nostra llengua no us arrugueu. Una abraçada a tots. Anton.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebauixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebauixes. Mostrar tots els missatges
diumenge, 7 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)