Entre d'altres rellotges de sol que podien enmarcar-se aquí he triat aquest de S, Joan del Codolar, Cornudella, Priorat. L'he trobat a Flickr.
Això del temps, és complicat de versar-hi, ja que el temps individual pot ser la Vida pròpia, el col·lectiu el que ens deparen la companyia de molts que estan a vora i viuen al uníson amb nosaltres. Destriar-lo i fer-hi disquisicions se'm fa complicat. Som nosaltres solament TEMPS?
Comencem en un temps i morim en el temps? per que ELL continua... Li importem?Quin valor té per nosaltres el temps?
Ens passa rapit quan l'alegria ens circunda i es fa calm i pesat quan les coses no ens van bé.
De vegades el volem fer córrer i altres el volem aturar. Crec que és complexe el valorar aquest valor que té per tots i especialment i prioritàriament per cadascu a nivell d'individualitat.
Aprofitem el temps? o ens deixem portar per ell sense pensar en fer, en deixar petjada ?
He sentit vegades, persones que diuen, jo faré aixó... Prefereixo poder dir, HE FET AIXÒ. o sigui he aprofitat el temps que tinc, distribuint-lo convenientment.
Podria continuar, però no ens empatxem... El temps també té els seus mals de ventre, per citar quelcom. Anton.
28 - 6 - 10
El temps ens fa desaparèixer
El que voldríem permanent.
Ell avança seu camí per créixer
No l’importa si fem o no fem.
No s’escalda les busques quan camina,
Ni accelera les peuades avançant.
No recula en el que se’l destina
Sempre té el pas ben marcat.