Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sept.10. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sept.10. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de setembre del 2010

HE CRESCUT DESAFORAT... foto google imatges


30 – 9 – 10
He crescut desaforat
Quan el raig de llum es guarda
En la ratlla de l’invisible.
L’ombra meva creix, creix
I penso en ser un gegant
Estès a terra incòlume.
Ni vent ni pluja poden en mi,
Sols la llum
Em retorna
Al lloc...
Captiu de la claror,
M’ha fet creure
En l’orgull envejat
De ser un colós.
.......................
Ella ha clos en son viatge
I jo he quedat petit com infant
Orb de la claror
Que m’havia alterat
La realitat més íntima

dimecres, 29 de setembre del 2010

EL SOMIATRUITES... LA REALITAT...joc literari 173 proposta de J.M. Tibau

Avui tenia l'humor de la badomeria prop, el dia de s. Miquel anàvem a Lleida  a fira.molts grups i s'armava la  xirinola arreplegant el més agradable per fer un dia complert de veure moltes coses que s'exposaven per a vendre i després un dinar de ventre ple i cap enterbolit, galtes vermella i llengua plena de lletres que es llençaven sense importar el que es deia i com se deia... Riure era la meta. Passar-s'ho bé. Satisfer i satisfer-se... 
Això ha comportat l'escrit que segueix. Riure'm de mi, Si vull fer vaga, penso en si les cames, mans, tot fes vaga... passaria un dia... I si algú en el DORMIR hi vol veure quelcom més que planar damunt d'un llit...va per ell.
NO HE POSAT EL VIDEO DE L'ALBERT PLA, NO SÉ SI ÉS DELICTE. LA VERITAT ÉS QUE NO N'HE POSAT MAI CAP DINS DE LA PÀGINA... I EM SOBTA APRENDRE'N ARA. Anton.
29 – 9 -10
Al Somiatruites li varen dir
- Fes Vaga, fes Vaga...
La REALITAT seva, l’ESPERIT.
va pensar i pensar i pensar...
- Fes Vaga !!!... Faig Vaga !!!
Havia de ser conseqüent
amb ses idees impregnades
revertint en son neguit.
- FES VAGA !!!
i es disposar a fer VAGA, si senyor.

El cos despert del dormir
- quants dormirs hi ha !!! -
Els peus posaren conversa
- Ja saps el que fas, ESPERIT ? -
t'hauràs de pixar i cagar al llit.
No et rentaràs les dents, doncs,,,
com hi anirà la boca...
No menjaràs, no beuràs,
i les mans diran
fora tele, mòbil, Internet...
Tot farà VAGA.
Ai, SOMIATRUITES,,, La REALITAT...
li fa figa.

Però L’ESPERIT és lliure, diuen.
Avui dormirà al llit... DORMIR.
res de sexe de divendres
- una ... i un polvete o polvoron,
Res de somnis, res de cava, ni bombons,
Res de res... quiet, quiet, quiet...

Tens a teves mans
el gran goig de
DORMIR...DORMIR... DORMIR...
És la teva VAGA...
DORMIR...
Algú vol que despertis ?

dimarts, 28 de setembre del 2010

JA GRILLS I PETOTS I SIGALES ., aquarel·la de l'Anton


28 – 9 - 10
Ja grills i petots i sigales
No canten a la nit i el dia
Com lluernes de veu il·luminada.
La nit, última, d’estiu és manifesta
Calla el vent garbí
I vindrà el vent cerç esquerp
Despullant l’arbriu
De ses vestimentes oxidades.
No respon el verd.
La pluja gris brolla
I les boires seran
L’aire blanquinós
Que refreda galtes...
L’ocellada tancada
En l’escola de la mestra
Juga amb lliçons de vida
I el gos perdut
Busca l’últim gatim
En el braguer de la cepada.
Una fulla seca arriba
A la porta de la casa,
Vol entrar en el llibre
Full i full i fulla enmig
En divinal contacte.
Comença la tardorada
Amb el most al trull
Esperant el got i boca
Que seva mel tasta
Seguint la ruta inerme
D’un estiu que calla

diumenge, 26 de setembre del 2010

ESGARRAPANT LA PELL.. comentari a COL·LECCIÓ DE MOMENTS. dibuix de la Carme

Ja sabeu que la  Carme  dibuixa amb una finor i delicadesa de mèrit. A mi que també m'agrada collir el llapis o la ploma o el pinzell em fa goig veure la destresa que té per presentar dia a dia els seus treballs i encara que no m'arrisco a fer el que fa ella, de tant en tant ni pispo algun i el poso aquí per que em faci companyia.Jo, quan hi vaig, que és sovint, li engego uns trenets... Això m'ha fet pensar en recollir-los i els dos junts, dibuix de la Carme i trenets meus col·locar-los en aquest apartat de PÀGINAS  que ens presta Blogger després de que hagin establert amistat en la pàgina del blog.
Qui sap si amb aquesta iniciativa hi vaig recollint tots els comentaris que faig en forma de trenets, M'han soltat la prenda i jo  la recullo, ..sempre és bo creure als que tenen bones idees i ens les faciliten.Anton.
24 - 9 - 10
La casona s'emmiralla
en el blau de cel i mar.
Records de ones que venen,
records de núvols que van.
La finestra ben guarnida
es defensa dels gegants
que a les nits de gran tempesta
mar i cel van remenant.
....................Anton.

Esgarrapant la pell
de les hores cautes
m'embadaleix l'ombriu
de la finestra que parla
amb les peuades del camí
que li eixuga els llavis.
.....................Anton.

dimecres, 22 de setembre del 2010

CLAR QUE ERA UN HOME DE PALLA


22 – 9 – 10
Clar que era un home de palla,
però per més flama que fes el foc
no consumia sa volubilitat.
Sorrut, és sortia de tot desvariex
amb reverència consueta.
Tots els vents el giraven a miranda
com penell en fris d’alta torre...
I, s’envania de ser el millor,
el més preparat per dirigir,
- objecte insuls -, segur i emfàtic
i és que darrere seu habitava  l’amo,
el poderós que li havia dat l’escombra
i li servia de titella, golfo de porta...
Representava el seu personatge
amb perfecció d’estudiat teatre
i quan baixava el teló
fins els seus afins picaven de mans,
els contraris esdevenien
amb sobirana cridòria esgolant-se,
- així reconeixien el seu aspecte ? –
Però l’home de palla
seguia allí incombustible.

dimarts, 21 de setembre del 2010

UN DIA QUALSEVOL... dibuix de l'Anton.


20 – 9 – 10
Un dia qualsevol
No és qualsevol dia.
Dia que no és
Com qualsevol.
En la catàstrofe de la A
No té miracle
Que recordi el dia,
Per que qualsevol
No és dia ni dia és.
Ombratge agut,
El temps, qui sap, si conta?
No sap ni el SI coent,
Ni sap el NO que esborra.
És lluny de on?
És a prop de Què ?
No recorda ni el seu Per Què...
És dins son ser sense propòsit
I son aire derrinclit
Camina en despropòsit.
Avui, de la ma de QUALSEVOL
Veurà un cabdell de fil
I de son llavi ressec, cruspit
Un fil de veu dirà,
Sense saber que diu...
F I L L A

diumenge, 19 de setembre del 2010

EN EL DECÉS DE LABORDETA


19 – 9 – 10
En el decés de LABORDETA
.............
Pel preludi  del temps caminaves,
sabata neta, missatge clar i auster.
Amb neguit volies curar-ne
l’ensonyament de lluita per el BE.
Ta perfecció seguia les dreceres
plens d’atzucacs d’incomprensió.
Sol...! I què? Càrrec a teva esquena
el missatge valent de fe en teu entorn.
El teu cant, ocell que pugna per viure,
esclatava, sovint en contra del poder
que riu furiós a seu favor arrasa...

En el sarró ens deixes escrit i veu.