Un dia em va passar per la barretina una idea, escriure sobre la ceguesa. Al que un dia podria ser un llibre? el vsaig intitular TOBIAS o TERESIAS, no estava prou segur de com acabaria, en vaig escriure uns quants quan la idea circulava vers el tema... Aquest era el primer. Avui, fent neteja m'ha vingut a veure, m'ha dit no haviem quedat...? li he explicat que la memòria també jugava i que de idees per aquí cada dia en circulen a disbauxa i que un cluc d'ull meu, a qui interesava? M'ha donat a entendre que podia anar equivocat... Li he dit que ja el visitaria, sense ulleres i amb els ulls ben tapats per veure les sensacions... interiors d'un que és cec. Jo per les nits com que em sé els topans de casa, em ve de gust no obrir el llum del passadis per traslladar la meva baluerna fins al dormitori, li he confesat que sort que mans i braços van endavant... Però, ell m'ha contestat que hi ha una ceguesa d'ulls oberts... He callat i he pensat que fer-li tocar l'aire no vindria mal a ell ni a mi, per que de CEGUESA, NI HAN QUE TANQUEN FRONTERES I FINS... volia dir tot això de per aquí avall que deixen cecs a molts que volen veure... Perdoneu, sols constància del que pasa.. que ja és ben trist. Anton.
1.-
Era cec.
Assegut a la pedra
a vora del caminet
on passa el foc
de la terra.
Foc de sexe.
Foc de diners.
Foc de guerra.
Intel·ligent i pràctic
no es movia.
- Vine i camina...
Tindràs tot el foc.
Cull la brasa.. .-.
- Em cremaria... -.
